Rutes per la Catalunya Central (i III)

Bé, ja sé que avui tothom parla del "gran" acord per l'Estatut i tota la pesca, però jo, què voleu que us digui, fins que no s'aprovi a Madrid, que és on ens donaran pel sac, no penso felicitar-me, ni brindar amb cava, ni ser més feliç del que sóc. I tot això ho remarco perquè avui, seguint els mitjans de comunicació catalans, sembla que si no estic més satisfet que ahir és perquè sóc del PP o perquè no m'interessa la política. Doncs no és veritat. És més, em fan sentir vergonya aliena, els polítics celebrant la fi d'una negociació abraçant-se pel Parlament com si el Barça hagués guanyat la Copa d'Europa. Però bé, sóc rarot, pel que es veu...

Tornant al tema que vaig deixar penjat a començament de setmana i que cada cop em fa pensar que sóc un Espinàs més jove, més cutre i que viatja en cotxe: el diumenge vam anar cap a Cardona on es feia el mercat setmanal i hi havia molt d'ambient. Vam voltar pel centre del poble (o ciutat) i vam visitar el castell, que ara és un parador "nacional". Em va agradar molt el poble, encara que em va entusiasmar més el fuet i la butifarra blanca que hi vam comprar... Vam deixar Cardona, que va ser la darrera plaça de Catalunya que va caure en mans dels Borbons el 1714, i ens vam dirigir a Solsona. Aquesta ciutat té un centre històric molt atractiu, replet de magrebins com la majoria de ciutats mitjanament grans del centre de Catalunya, i amb unes cases senyorials realment mereixedores de visitar. Ah, també val la pena visitar la plaça del Sol, on en Josep Maria de Sagarra hi va passar un vespre i va escriure un poema molt romàntic que podeu llegir en una llosa al mig de la plaça.

Un dels principals plaers de Solsona va ser, però, el fet de poder dinar uns plats ben plens de menjar per 10 Euros, cosa que a Barcelona és totalment impossible, i menys en diumenge... Un cop ben dinats vam anar a Su. Sí, Su. És a dir, un poble que es diu Su. I no m'he deixat cap lletra ni cap accent. El poble té aquest nom tan agosarat, gairebé tan curt com el nombre d'habitants que té: 51. Es tracta d'un poble que pertany al municipi de Riner, amb una trentena de cases, una església i... un restaurant! Sorprenentment, en la volta que vam fer a peu pel poblet vam topar amb potser una quinzena de persones pel carrer. És a dir, en uns cinc minuts vam veure gairebé el 30% de la població! La sensació de pau i tranquil·litat que tinc en visitar un lloc així és tan gran que només sospiro viure en un lloc similar i allunyar-me de la brutalitat de Barcelona...

Per cert, pasturant per la xarxa he vist que el gentilici de Su no és "seus", ni "sunites", ni "suats", ni "suecs". Es diuen "sunencs", segons un cracks que van fer la volta a Catalunya en un carro estirat per una somera. Per cert visiteu aquest darrer enllaç perquè val la pena!