Mastercard de sentiments
Arribar fastiguejat a la feina, desitjant acabar amb la tortura que em suposa, pensant en les vacances i amb la mala sort que darrerament em persegueix, i veure com la companya de feina em rep cridant: "Es-pa-ña, es-pa-ña, es-pa-ña!!! 3 a 1 oeoeoeoeoeoe!!!! i "aporellosss oeee..." és molt fotut.
Esperar que arribi el dia en què els diré que l'endemà no torno i aquests espanyols quedin eliminats i pugui vestir el meu somriure més feliç són les úniques coses que em permeten mirar la vida laboral amb una mica d'esperança.
Per la resta, tot bé, afortunadament.
6 comentaris:
Ei Ei Ei (Rotllo Maragall-Queco Novell), me va agradar molt el post d'ahir, com la ironia no hi ha res...a manca de prozak, bons són alguns posts...
I els dubtes en forma d'interrogant majuscul, es van aclarint?
Sí, val més prendre-s'ho tot amb humor, lte...
At-turtusi: per ara encara no. Ja informaré
Tu espera a que s'enfrontin a una seleccio mitjana. Tranquil que qui riu ultim riu millor i tard o d'hora seras tu qui acabara dient ironicament "Ejpaña Ejpaña!".
Tatxenko, tu pensa en el dia que marxis... que això val tot l'or del món...i pensa que qui riu l'últim riu millor!
Que com diu Sir William Temple ja vindrà dia que perdran, però no contra una selecció mitjana sino contra San Marino, i a quarts de final, que això picarà molt.
Publica un comentari a l'entrada