dimecres, 8 de març del 2006

Ja s'ha acabat...

Va per endavant que sóc culé i n'estic orgullós. Ara bé, quins quinze dies de tortura futbolística que m'he empassat. No suporto els periodistes esportius. Crec que és una professió a exterminar. Fan notícia d'un esport i l'eleven a l'altar dels Déus. La seva vida gira al voltant de si en Ronaldinho ha menjat espaguetis a la bolonyesa i una natilla o bé l'Eto'o ha estat insultat en un camp de futbol. I cada cop el que passa en el món de l'esport va a més i el que passa al món i ens afecta decreix. Si el Barça guanya, les notícies de política i d'actualitat es redueixen per donar més importància als esports. I hi ha gent que compra diaris esportius cada dia i veu el món només a través de si en Mourinho ha dit que a Catalunya es fa teatre o si tal jugador és dolent. Jo sóc lector esporàdic d'aquests diaris, però són insofribles, tant com les revistes d'informàtica o de cotxes. El que em fot, i molt, és que en els telenotícies de les televisions públiques es dediqui tant de temps a explicar parides sobre esports, com si no hi haguessin altres programes que fan el mateix. Per exemple, des de TV3 es va començar una campanya contra l'entrenador del Chelsea, perseguint-lo a tot arreu, filmant tots els seus moviments i destacant cada cosa que deia per buscar-hi una interpretació que demostrés que aquest home és un enemic de la pàtria, gairebé tant com l'Aznar. Després de 15 dies destacant tots els comentaris d'en Mourinho (per cert, ex segon entrenador del Barça on va entrar com a traductor), fan notícia del fet que quatre tarats mentals van anar a esperar l'arribada d'aquest personatge a l'aeroport i el van insultar. Però que no sap TV3 (i la resta de mitjans) que hauria de fer una funció social i d'integració? Què esperaven? Primer critiquen fins a denigrar a en Mourinho i després es posen les mans el cap perquè se l'ha insultat. Tan senzill seria reconèixer que en Messi va fer teatre fa quinze dies per provocar l'expulsió del jugador del Chelsea i al mateix temps afegir que, malgrat tot, deu minuts abans el mateix jugador de l'equip anglès es va merèixer l'expulsió per una entrada brutal? Tanta enveja els fa un home que va començar per l'esglaó més baix de la banqueta del Barça i ara entrena amb èxit un dels millors equips del món? En fi, no sé ni perquè en parlo, ho torno a repetir: els periodistes esportius, especialment els futboleros, són una casta a exterminar, exactament igual que els periodistes del cor.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb tú, jo periodista esportiu només en salvo a un, que és en Puyal, perquè crec que ho fa com un "divertimento", però la resta, els trobo d'una mediocritat professional sense mesura (comparats per exemple, amb Vicents Partals, Gaspars Hernandezs, o el mateix Bassas....)Ara bé, t'he de dir que avui he tingut un somni.... i és que els del madriz cauen contra l'arsenal!!! sorry.

Tatxenko ha dit...

Primer de tot, benvingut!
Mira que n'arriben a ser de pèssims molts periodistes, però és que els esportius ni tan sols es mereixen ser qualificats com a "periodistes". Salvant en Puyal que ho fa com el que hauria de ser: un divertiment.