dimecres, 17 de maig de 2006

Aquest any sí!!!!

Aquest blog és una barreja d'opinions personals, notícies curioses d'abast general, relats de ficció i, de tant en tant, notícies personals. Avui el Barça de futbol jugarà la primera final de la Champions des de fa molts anys. Encara no tinc el pessigolleig aquell de quan hi ha un gran partit a la vista. Suposo que a mesura que s'acosti el moment, la tensió i les ganes de veure com aquest club del que estic tan orgullós guanya la segona Copa d'Europa augmentaran. Potser m'han desmotivat les notícies exagerades que, sobretot a TV3, porten dient des d'ahir amb connexions en directe a l'estadi de Saint Dennis incloses. Bé, el que volia dir avui, però, no és això. És una cosa una mica més personal. Ho sento molt per totes les solteres que hi ha al país, però després de més de 8 anys de prometatge, 3 i mig de vida en parella i una agenollada amb anell inclòs després d'un sopar romàntic, fa un temps vaig demanar a Sa Roqueta que es casés amb mi. Afortunadament, no vaig fer el ridícul més espantós de la meva vida i em va dir que sí. En tot cas, jugava una mica sobre segur... Com que alguns dels qui llegiu aquest blog ja ho sabíeu però d'altres no, doncs us poso a tots en igualtat de condicions. Ja sabeu el motiu de la desinspiració dels darrers mesos: no tenia el cap centrat.
Encara em falta el tràmit de demanar la mà al futur sogre, però esperaré fins al darrer moment per si m'entra cangueli i em puc fer enrera... (Sa Roqueta: és broma...). O sigui, que des de fa un parell de mesos que anem de cul organitzant tot el merder aquest on ens hem fotut, però sembla que ja ens n'anem sortint. Com que sembla que la pastera on se suposa que treballo no s'acaba d'enfonsar i les perspectives de fugir de Barcelona no milloren a curt termini, això del casament serà l'objectiu a mig termini que em motivarà cada matí per llevar-me, respirar la merda d'aire de Barcelona i anar a treballar. I el canvi de vida serà després: per quan en tingui 28. Sempre he dit que als 28 anys la vida m'ha de canviar. Ja ho veurem, per ara ja he fet un primer pas. Per felicitacions podeu deixar un missatge. Per mostres de condol, també.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que t'has contagiat de la malaltia blaugrana. Per anunciar que mos casam fas introducció de futbol!!!!

Aiaiaiaia, que si començam així encara faré un pensament...

;) (És broma)!

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

Pensa que encara ets a temps de desdir-te'n! I consti que t'ho dic amb coneixement de causa!

És broma!

Marc

(PS: Les dues darreres paraules són una exculpació per evitar un linxament femení.)

Anònim ha dit...

Moltes felicitats i enhorabona!!! (també per la victòria d'esta nit, de pas....)

Jordi Arrufat ha dit...

Si senyor, ueueueue. (aixo va per la boda, el furmbol me la pela)
Vaig saber que la cosa anava en serio pq va ser ell qui m'ho va dir quan normalment les grans decissions de parella és ella qui les comunica.

Ah! I hi ha una cosa de la que no t'escapes, d'un comiat de solter com cal.
Deixa-ho tot en mans de l'andorrà i de mi, vaaaaaaa

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!!
Ja era hora que ho publiquessis, però què vols que et digui, barrejat amb lo del futbol... poc romàntic, no?

;)

Anònim ha dit...

Felicitats!!!!!!!!!!! Ara et trec de la llista de possibles futurs. "Me caxis", se m'està quedant buida aquesta llista amb tantes bodes!

Veus com estàs condemnat a viure a Barcelona???? I els teus fills no coneixeran l'ambient de poble i no tiraran pedres als gats ni aniran sols a comprar pa. Tu has començat el declivi de la teva espècie.

Tatxenko, segur que seràs molt feliç!!!!!!!!!! I la condició de casat t'ha d'obligar a recordar més sovint: Tempus Fugit, per tant, Carpe Diem.