dilluns, 22 de maig de 2006

Dilluns de merda!

Mica en mica tots els amics van marxant de Barcelona. Aquest cap de setmana ha tocat a en Marc i la Marta. Ara ja només quedem nosaltres i la resistència blanenca. Espero ser el proper en acomiadar-me i deixar enrera aquests gairebé 9 anys de vida xava plens de grans moments però també d'estrés, vida consumista i pol·lució. Per cert, podeu felicitar en "Peres", que ja és enginyer de camins! I per les solteres que ho llegeixin, està lliure i és molt bon partit... Ja ho sabeu! Ah, si voleu llegir alguna cosa més decent que la meva frustració "dillunsera" i els meus intents de fer de "celestino barato", podeu fer un cop d'ull a la darrera adquisició en forma d'enllaç que tinc al blog. Uooooooo!!!!

10 comentaris:

Jordi Arrufat ha dit...

Ey "resistent"! I jo què? Que no soc un bon partit jo només perquè portigue xilaba i begue té a la menta?

Pensa que, encara que no t'ho creguis, hi ha gent que està desitjant "tornar" a Barcelona, com l'Andorra, ara que este és un cas apart, perquè apart de voler tornar es vol fer espanyol....

Bé, continuaré promocionant-me entre les solteres del pais que és la meua feina....

Tatxenko ha dit...

Home al-turtusi, el nombre de lectores que té aquest blog per la zona del Magreb és de 0. Ho tenia complicat...

Jordi Arrufat ha dit...

Ja, pero jo algun dia he de tornar per aqui dalt.....

I per més que miro el Infojobs més em desespero veient que les bones ofertes estan totes a Xavalandia....

Mireia ha dit...

Home tatxenko, "diria que fals" "diria que fals" "diria que fals"... la vida n'es molt d'estranya de vegades, i moltes gràcies per recomanar-me.

Tatxenko ha dit...

"Moltes de res", mireia... I segueixo pensant que el teu blog és fruit d'una gran imaginació barrejada d'anècdotes reals, però no una vida "real 100%", entre d'altres coses perquè una professora amb les opos aprovades que escriu tan bé no hauria de fer tantes faltes d'ortografia com una alumna de 3r d'ESO... Corro el risc d'equivocar-me de dalt a baix, però no negaré que ho penso.
Salut i no a l'estafatut!

Mireia ha dit...

Petons, tatxenko, no seràs pas tu el rus que entra al meu blog tot sovint?

Anònim ha dit...

Doncs a mi m'importa ben poc si el que escriu la profe aquesta és veritat o no. El que sé és que avui a la feina mentre ho llegia m'he posat bastant tonto de cintura per avall. Per mi com si és un tio. Ah, i ja la tinc agregada a "Favoritos".

PD1: Felicitats a en Peres per acabar la carrera.

PD2: Tatx, i jo que no soc bon partit o que!!

Jordi

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Tatxenko:

1.- Per felicitar-me

2.- Per fer-me de "celestino" com tu dius

3.- Per recomanar un blog tan curiós

Apa petonets,

Peres

R. Senserrich ha dit...

Neng! Que els que estem per l'imperi volem tornar a Barnacity aviat. Gringoland està bé, però veure els partits del Barça sense suport nacional és trist. Molt trist.

Per cert, no estic al CDSR ja, així que em sembla que m'apuntaré al club de suport a Al Turtusi :-).

Tatxenko ha dit...

A veure, respondré a pams:
1. mireia, no sóc pas rus, ni he estat mai a Rússia...
2. Jordi: realment, llegir el blog en qüestió té efectes colaterals. No ets l'únic afectat... I sí, tens raó: tu també estàs lliure. A veure mosses catalanes: tinc "3 solters de l'anyada del 79 (la millor) en cerca de..." si alguna està interessada, que ho digui aquí i ja us posaré en contacte! ;)
3. Osti quina alegria! Peres, has tornat!!!! A veure si actualitzes el teu blog ara que ja ets un home de bé...
4. Egocrata: et canviaria el lloc amb els ulls tancats! En dos partits tots els americans sabrien el cant del barça de memòria. Per cert, quins temps els del CDSR... Ànims Al-Turtusi, que ets l'únic resistent!!!! ;)