divendres, 5 de maig de 2006

Tests

Darrerament m'estic acostumant a fer tests psicotècnics i de personalitat per veure si canvio d'una vegada de feina. He estat en 4 o 5 empreses de selecció o departaments de RRHH i m'he adonat que les preguntes dels tests són gairebé sempre les mateixes. I cada cop que m'hi enfronto l'angoixa que tinc és més gran. Al principi els feia sense gaire preocupació, però cada cop m'hi capfico més intentant treure l'entrellat del perquè de les preguntes.
Per exemple: a) Treballo molt. b) m'agrada fer la feina ben feta. Si responc a) és que sóc un treballador intens (potser treballo molt i rendeixo poc). En canvi, si responc b) és que sóc puntillós i treballo bé (potser sóc massa lent i em distrec massa en els detalls).
Un altre exemple: a) faig amics amb facilitat. b) m'agrada resoldre les feines més complicades. Si responc a) és que sóc afable i amb bon rotllo dins un equip de treball (però no massa treballador). En canvi si responc b) és que sóc un treballador que s'implica en la feina (però no gaire extrovertit).
La qüestió és que cada pregunta d'aquests tests és tot un dilema i intento contestar essent sincer però sense oblidar quin és el perfil que busca l'empresa. Si es busca algú amb un perfil més analític potencio aquesta part de mi. Si es busca algú amb capacitat de lideratge faig el mateix amb les preguntes que es refereixen a donar ordres, expressar opinions, etc. Ara bé, tan sols ho faig una mica, ja que tampoc vull donar un perfil diferent del que tinc i després trobar-me en una feina on se'm demana una cosa que no sóc...
No us penseu que és gaire fàcil fer els tests pensant en les conseqüències de cada resposta i buscant un equilibri entre totes les respostes, perquè sempre apareix la pregunta que et trastoca. En el darrer test hi va haver una pregunta que em va trencar tots els esquemes:
a) Normalment menjo molt ràpid.
b) Disfruto llegint.
A banda de ser una pregunta (aparentment) estúpida, jo tinc dues característiques indissociables: m'encanta llegir i menjo molt ràpid. Després de pensar-hi durant un bon minut vaig arribar a la següent conclusió:
Si responc a) és que sóc una persona que va per feina, però no mira gaire per la seva salut. Si responc b) és que tinc inquietuds culturals i sóc capaç de perdre el temps llegint un llibre. Si responc a) estaré poc temps dinant, tornaré abans al lloc de treball, per tant treballaré més. Si responc b) seré una persona ociosa que, en comptes de fer esforç físic prefereix seure en una bona butaca i llegir un llibre tranquil·lament. Després de dubtar MOLT vaig acabar dient b), ja que està més ben vist llegir llibres que no pas menjar ràpid, no?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Senyor Tatx,
l'any que ve hi haurà oposicions. Faci com jo, demani l'atur. Si després no fa les opos o no les aprova, ja sortirà una altra cosa. Cregui'm, fer psicotècnics és molt depriment.

Tatxenko ha dit...

Senyor substitut,
Té tota la raó del món (i més). Però encara esperaré un altre any a fer-li cas. Entre altres coses perquè vull saber on i de què preparar les oposicions (dos dubtes brutals...)
;)

Anònim ha dit...

Sort, en qualsevol cas!

Anònim ha dit...

No t'hi amoïnis gaire, amb els psicotècnics. Un cop, quant treballava en un departament de RRHH em van dir que els tests només servien per tenir un argument "objectiu" per no contractar la persona.

Anònim ha dit...

Tranquil. No t'hi capfiquies. Realment, no crec que ningú aprovi els psicotècnics. De fet, no conec ningú que estigui prou centrat. Només són per donar feina als de Ciències del Treball. Je,je,je