dijous, 16 de novembre del 2006

Eix nacional

Em fot bastant que em diguin que el meu vot va servir per fer president en Montilla. Em fot molt. No tinc res contra l'origen, ni els cognoms, ni contra la llengua que parla a casa seva aquest individu - futur President d'una part de la meva nació. No tinc res contra tot això perquè voldria dir que vaig contra el meu cognom, l'origen dels meus avis i la llengua que parlen sovint a casa. I com jo, una part molt important de catalans. És a dir, no tinc cap mena de prejudici racial, ètnic ni social envers en Montilla a diferència del què alguns catalans "purs", de la ceba o no, mostren cap al futur President. Tan sols demano uns mínims al President de Catalunya: que conegui i defensi els drets històrics del seu-meu-nostre país, que sigui una persona preparada en tots els àmbits, que parli perfectament la llengua pròpia del país que presidirà, que en defensi la cultura tradicional i que sigui fidel a una tradició històrica del catalanisme de primar els interessos de Catalunya per sobre dels d'Espanya. Espero haver de rectificar d'aquí un temps, però a hores d'ara ho veig tot molt negre...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En part d'acord, però per això mateix jo prefereixo un candidat que parla (malament) el català a casa seva malgrat no ser la seva llengua materna, a un altre que parla en espanyol a casa seva, malgrat ser català de socarrel...

Paciència!

Marc

Anònim ha dit...

Que ho dius per en Maragall o en Mas??
En Montilla xerra català a casa seva??

;)

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

Doncs pel que m'han assegurat es veu que sí, que xerra català amb els seus fills i castellà amb la seva dona.

;)

Marc