Eix social i d'altres neures

L'altre dia vaig escriure un petit comentari sobre el què pensava del nou tripartit des del punt de vista de l'eix nacional. Avui ho faré tenint en compte l'eix social, és a dir, la dicotomia esquerra-dreta. Aquests dies he parlat amb bastants votants (fins ara ho eren) d'Esquerra que pràcticament només votaven aquest partit perquè és independentista, nacionalista, sobiranista o com carai es defineixi ara mateix. Són gent (cinc o sis) que jo no sabia que votessin ERC i que no destaquen per un posicionament gaire clar en temes polítics. Voten (votaven) Esquerra perquè CiU té una imatge massa dretana, falsa i carrinclona, però en el fons, les polítiques a nivell de sanitat, educació o habitatge que facin uns o altres els són ben bé igual perquè els preocupa l'eix nacional: la llengua, l'autonomia i la invasió de la immigració, sobretot pels efectes que pot tenir en la minorització de la cultura i llengua pròpies. Fins i tot, en algun cas, m'he trobat gent jove profundament neoliberal fanàtica d'en Xavier Sala-i-Martin que no suporta el discurs d'algú tan digne com l'Arcadi Oliveres. I fins ara votaven ERC. És obvi que amb el tripartit-2 ERC perdrà un bon tou de votants d'aquestes característiques, cosa que és d'agrair perquè són carn de Convergència. El que no està tan clar és que ERC capti algun votant socialista desencisat amb en Montilla. Més que res perquè si el tristpartit va bé, aquest serà qui s'endurà els mèrits, i si va malament, el culpable serà Esquerra i els seus posicionaments "radicals", a part de les cagades típiques a què ens tenen acostumats.

Bé, però on volia arribar és a si realment aquesta Entesa servirà per cohesionar el país i evitar el creixement del lerrouxisme, motiu pel qual des d'Esquerra s'opta per fer polítiques d'esquerres "que integrin a tothom i que CiU no podria assumir". Abans, però cal aclarir, però, que crec que el lerrouxisme ni creix ni decreix: és un 20% (aproximadament) de la població profundament espanyola i anticatalanista, mani qui mani al Parlament: amb CiU el gruix d'aquesta gent s'abstenia o votava PSC, PSA o PP. Amb el tripartit aquesta gent s'absté, vota PP o "Ciudadans". També cal aclarir que les polítiques d'esquerres amb un Govern gestor que no es voldrà emmerdar massa, començant per en Montilla que confon fer política amb gestionar un Govern com qui gestionaria una empresa i seguint amb Iniciativa a Interior, seran escasses. Només cal preguntar-se si és d'esquerres l'especulació urbanística empresa des de l'Ajuntament de Barcelona amb temes com el Fòrum o el desnonament de les famílies que viuen al Poblenou per fer-hi una zona tecnològicament fashion.

Amb el tripartit s'impulsarà l'escola pública de manera decidida? S'aturarà l'especulació immobiliària? S'acabaran les cues a la Sanitat pública i l'explotació dels metges? S'aturarà l'explotació laboral dels més desafavorits? S'aturarà la immigració que, rebentant els salaris d'aquí, permet omplir de forma immoral les butxaques dels empresaris? S'acabarà la destrucció dels nostres paratges naturals? Viurem millor i de manera més justa?

En funció de les respostes a totes aquestes preguntes, i algunes més, el votant d'esquerres decidirà si torna a donar una oportunitat o no al tripartit-2. Malauradament, i veient les polítiques poc decidides dels referents a nivell estatal i municipal en tots aquests temes, una part important dels votants d'esquerres en global optarà per abstenir-se. Aquest fet, sumat als socialistes que trobaran el referent en els "Ciudadans" per les polítiques moderadament catalanistes i els d'Esquerra que descobriran que "els seus" són els de CiU per les polítiques moderadament d'esquerres i poc catalanistes, farà que aquest invent del tripartit no sumi prous escons per tornar a governar. I que l'abstenció es dispari encara més. És el què ha començat a passar en aquestes darreres eleccions, no?