El retorn

Ahir vaig tornar a trepitjar la pista de bàsquet després de gairebé 9 anys sense jugar cap partidet mig seriós. Les sensacions van ser brutals. Feia molt de temps que m'ho plantejava però la maleïda esquena no em deixava més que fer un parell de tirets a cistella al camp de Mas Cremat, a Blanes. I del darrer cop que ho vaig fer ja en feia un parell d'anys. O sigui, que la primera pilota que vaig botar em va sonar a glòria, el primer rebot capturat em va omplir i els 5 puntets que vaig arribar a fer em van fer decidir a retornar a la natació amb més ganes que mai per reforçar l'esquena i protegir-la de les estrebades i moviments bruscos que es poden produir en els propers partits. Partits que espero que tinguin més emoció, perquè ahir vam guanyar de pallissa!