Woody Allen

Abans de res, deixeu-me aclarir que no sóc cap expert en cinema i tot el que diré ara ho faig des del punt de vista d'un simple espectador esporàdic, com suposo que és la majoria de la població. No havia acabat de veure mai una pel·lícula d'en Woody Allen fins Match Point, que considero que és una obra genial, potser una de les millors pel·lícules que hagi vist mai. Altres cops havia mig vist alguna comèdia seva, però tan sols fragments curts que no em van entusiasmar a seguir enganxat a la pantalla. Després del gran descobriment que va ser Match Point, ahir vaig anar a veure Scoop i l'ànima em va caure als peus. Quina pel·lícula més cutre!!! Un guió acabat amb presses i sense ganxo, uns personatges tan sols esbossats i un humor previsible, reiteratiu i presumptament graciós que em va semblar digne dels pitjors dies d'en Buenafuente. Jo pressuposava que en Woody Allen era una persona capaç d'enriure's de tot i de tothom, inclòs ell mateix, però esperava que ho fes amb més enginy i no digués parides absolutament infumables com el següent diàleg:

-"amb els diners que vaig guanyar en la primera partida de poker em vaig comprar un Bacon"

-"ostres, tens un quadre d'en Francis Bacon?"

-"no no, em vaig comprar un entrepà de bacon".

El més fort de tot és que la majoria de gent amb qui he parlat diu que va riure molt i que s'ho va passar molt bé. Afortunadament hi ha gent per tots els gustos... Bé, també n'hi ha que encara riuen amb en Buenafuente i amb "los Morancos"...

No és el meu cas.

Ah, i com que no vull ser massa negatiu, si voleu riure de valent amb una pel·lícula que us aportarà alguna cosa més apart de situacions còmiques sense solta ni volta, aneu a veure Little Miss Sunshine. Apa, ja ho he dit. (i escrit amb el dit) juàs, juaàs, juàaaaaasssss