Inestabilitat?

El post d'avui ve motivat pel debat que està començant aquí. En primer lloc, substitut, estic d'acord amb que és bastant millor un pacte PP-UM que una majoria absoluta del PP. Ara bé, sempre que les bases nacionalistes d'UM (que existeixen) marquin d'aprop allò que es fa, cosa que fins ara no han fet amb massa encert, no sé si perquè realment el PP no els necessitava per governar o perquè tampoc en tenien massa ganes. En tot cas, encara hi tinc un punt d'esperança. A nivell social, això sí, no hi ha massa diferència entre el que prediquen els dos partits...

Les magnituds bíbliques d'inestabilitat de les què parla el diari del votant anònim es van donar fa 2 legislatures amb el Pacte de Progrés, derrocat per un PP governant a l'Estat, al Consell d'Eivissa i a Palma. I les coses no van anar tan malament com ens volen fer creure si tenim en compte que era la primera oportunitat que tenien per governar i gestionar i sense cap suport al govern estatal. Ara, amb l'experiència d'aquells quatre anys, crec que els maximalismes de l'esquerra seran rebaixats i no s'intentarà tirar endavant una ecotaxa sense pactar amb el sector turístic, ni es frenarà fins a l'absurd la millora de les carreteres perquè saben que allà on ells no van saber millorar la seguretat viària el PP hi ha fotut unes autopistes de por. I les discrepàncies internes s'hauran de solventar mirant què diu el programa de govern i tenint ben present el passat recent. Si un verd-happyflower intenta bloquejar una ampliació d'una carretera que ara està saturada, doncs al carrer i que governin els altres partits en minoria. Si no volen ampliar el metro a l'aeroport perquè pot afectar les herbetes que floreixen en un prat, doncs al carrer. I que governin els seriosos. Que jo sóc ecologista, estic indignat per la construcció massiva d'autopistes, adossats, urbanitzacions, ports esportius i ho vull frenar, però sé que si no ofereixo una alternativa decent, d'aquí quatre anys els peperos ens ho destrossaran tot. I aquesta és la clau de tot plegat. Espero que siguin conscients que en aquest pacte tots hi poden guanyar: si el PP queda a l'oposició a tot arreu i es governa mitjanament bé (per a la majoria) d'aquí quatre anys tots els partits podran pescar vots captius que ara estan dins les xarxes clientelars del PP. Començant per UM i acabant pel Bloc.

En tot cas, i com diu sa Roqueta, aquest és un pacte d'emergència i l'única alternativa possible a la dePPredació, per tant es pot acceptar una rebaixa dels plantejaments inicials des del punt de vista de l'esquerra nacionalista. Cosa bastant diferent del que s'ha fet a Catalunya, on hi havia més possibilitats que no donar el poder a l'aparell del PSOE a canvi de... de... de què, exactament?

Apa, salut!