Segona part del recopilatori de records

- Carn acompanyada del Marqués de Cáceres, que no és marquès ni extremeny, sinó vi negre de la Rioja. Mmmm. Els politòlegs per una banda i els banyolins al seu rotllo. Jo parlant amb uns i altres i amb totes les copes buides.
- La mare de la núvia fa un discurs. El clava. Després de felicitar els nuvis i agrair la presència de tothom en 20 segons, ve a dir que ha volgut homenatjar als de fora amb una cosa ben típica de les terres de l’Ebre. Només se me n’ocurreixen tres: l’arròs, la baldana i en “Quico el Célio”. Ja estic tip de menjar i reso per la tercera opció.
- Déu m’escolta. Està content que hagi anat a missa dos caps de setmana seguits. Ho hauré de fer més sovint? Apareixen els 4 cracks vestits com sempre i dedicant jotes als nuvis. “Lo Marc que ha estudiat ciències polítiques és un home ben lletrat i la Marta que és metgessa el cos et deixa ben arreglat” (sonava molt millor cantat que escrit).
- Disbauxa general! Festa de la grossa. Les àvies tortosines dretes aplaudint. Tot el jovent cantant. El furor de Quico el Célio ha arribat fins a Banyoles. “De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo… agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo”.
- I treuen el porró i comencen amb la cançó de “lo vi de Batea”. Candidats a fer el primer traguinyol? El personatge del primer glop és un d’Amposta que després tractaré a la barra lliure del ball. Un tiu molt peculiar que m’explica la seva vida en 2 minuts: l’ha deixat la novia fa una setmana, va ser militar a Bòsnia i se’n va de festa a no sé quina disco de xumba-xumba que hi ha per aquí. Quin paio.
- El segon en passar pel porró és en Neru, amic d’en Marc, que compleix amb escreix mentre tot el menjador retruny: “EL NUVI, EL NUVI, EL NUVI!!”
- I arriba el moment del nuvi, que aguanta uns 10-15 segons fins a buidar el porró. Més endavant reconeixerà que “lo vi de Batea” no l'ha entusiasmat gaire… Esperem que no sigui impediment per disfrutar de la nit al Parador!
- Gelat de postres i pastís nupcial. S’estan ben bé més de cinc minuts amb aquella catana tan perillosa rebent fotos per tots els costats. Tan sols fan un parell de talls. La resta de pastís (d’aquells de 6 o 7 pisos) el tallaran els cambrers a la cuina.
- Més crits de “que s’estimen, que s’estimen”. És curiós com els gironins ja hem adquirit aquest accent característic del sud…
- Un cop dinats, cap a baix a veure el vals que no serà. I és que en Marc i jo ens assemblem en algunes coses i una d’elles és la incapacitat gairebé total a l’hora de ballar al ritme d’una música.
- Sona el “Boig per tu” i la pista es converteix en un niu d’amor on la parella més feliç del món (se’ls havia de veure) s’estima als ulls de tothom. Molt bonic. Gairebé no la trepitja gens i es mengen a petons. Emocionant de veritat. Quan sembla que hauran superat el tràngol del ball, els del “Guateque” diuen que han de posar un vals.
- El pànic s’apodera dels enamorats que, malgrat la tensió, superen amb un notable (i molts petons) el moment.
- I a partir d’aquí, visites a la barra, on descobreixo que el vodka amb llima entra molt millor que la resta de begudes quan no hi ha cervesa a la vista. Ens fem amics amb l’ampostí bevedor de porró que s’intenta lligar la meva xicota. Ueppppppp… no juguem!!!! Un parell de visites a can felip per buidar la bufeta i…
- Doncs sí, a ballar. Molt malament aniria jo per tenir la sensació de que no ballava fatal. O potser el fet d’estar rodejat de gent l’edat dels quals anava dels 20 i pocs als 60 i molts feia que no em preocupés tant pel ritme que duia…
- Molta gresca amb tothom, no recordo cap cançó fins que tots ens abracem i ballem rodejant la parella del dia, que no es desenganxen ni mig segon. Que bonic és l’amor!!!
- I final de festa amb el “Boig per tu - II”, que ara sí que ballo amb sa Roqueta, sense trepitjar-la molt i sentint-me una mica com els nuvis… Mmmm…