Incoherències
Bé, tal com veieu, em passo pel forro tot el que vaig dir ahir i publico un nou escrit, pecant de tots els mals que deia que volia evitar…
Ara fa un parell de dies, l’Esperanza Aguirre va patir un suposat lapsus linguae i va dir:
“es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional”.
Més endavant, va rectificar i, en un comunicat, des del PP van dir que aquest darrer “nacional” s’havia de substituir per un “regional” i que tot havia sigut un "lapsus linguae”. No sé si creure-m’ho:
L’Esperanza Aguirre no és tan imbècil com per reconèixer que Barcelona no forma part del “territorio nacional” (quins temps passats us recorda aquesta terminologia???). Crec que té molta tírria a tot el que sigui català i als catalans ens veu com a diferents, sobretot des de la seva perspectiva imperialista uniformitzadora espanyolista. Per això, dir, encara que sigui per error, que Barcelona està fora d’aquest “territorio nacional” li ha d’haver sabut molt de greu. Legitimar a l’”enemic català” d’una forma tan poc subtil és un gran error, i per això des del seu partit es van apressar a rectificar (cosa que els peperos no fan massa sovint, per no dir gairebé mai). També hi ha l’opció de que tant l’Espe com l’Arias Cañete (també es va lluir amb les seves declaracions dient que preferia una “OPA” d’una empresa estrangera que d’una catalana) siguin independentistes catalans infiltrats dins el PP. O que el nivell intelectual dels càrrecs del PP sigui tan baix que facin declaracions d’aquest tipus contra els seus suposats ideals. O que prioritzin enfonsar el PSOE (criticant Catalunya, que és el principal suport d'aquest partit) a mantenir l’Estat més o menys unit…
No sé per quina de les opcions decantar-me, però he de reconèixer que no em va cabrejar gens ni mica que els del PP diguessin que Barcelona estava fora del “territorio nacional" (espanyol, se suposa). El que em va desagradar profundament de l’anècdota aquesta va ser la reacció d’autèntic hooligan del cada dia més impresentable José Zaragoza, secretari d’organització del PSC, que va dir: “les declaracions d´Esperanza Aguirre una vegada més són Kale Borroka madrilenya, perquè alimenten el separatisme i divideixen Espanya”. A veure si ens entenem, senyor Zaragoza, el seu partit no està recolzant una Proposta d’Estatut d’Autonomia que reconeixerà que Catalunya és una nació? Si Catalunya és una nació, el territori que abarcarà aquesta nació inclourà Madrid? És que per un cop que els del PP l’encerten, els del PSOE han de venir a tocar allò que no sona… A no ser que el senyor Zaragoza sigui imbècil i no sàpiga que el seu partit (i ell mateix) de forma oficial recolza que Catalunya és una nació. O que el senyor Zaragoza tingui una necessitat imperiosa de sortir als mitjans de comunicació exhibint el seu nivell intelectual. O que el senyor Zaragoza sigui més del PSOE que del PSC i ens estigui advertint (dissimuladament) que això de l’Estatut (i el seu primer article) no acabarà aprovant-se…
Facin apostes…
Ara fa un parell de dies, l’Esperanza Aguirre va patir un suposat lapsus linguae i va dir:
“es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional”.
Més endavant, va rectificar i, en un comunicat, des del PP van dir que aquest darrer “nacional” s’havia de substituir per un “regional” i que tot havia sigut un "lapsus linguae”. No sé si creure-m’ho:
L’Esperanza Aguirre no és tan imbècil com per reconèixer que Barcelona no forma part del “territorio nacional” (quins temps passats us recorda aquesta terminologia???). Crec que té molta tírria a tot el que sigui català i als catalans ens veu com a diferents, sobretot des de la seva perspectiva imperialista uniformitzadora espanyolista. Per això, dir, encara que sigui per error, que Barcelona està fora d’aquest “territorio nacional” li ha d’haver sabut molt de greu. Legitimar a l’”enemic català” d’una forma tan poc subtil és un gran error, i per això des del seu partit es van apressar a rectificar (cosa que els peperos no fan massa sovint, per no dir gairebé mai). També hi ha l’opció de que tant l’Espe com l’Arias Cañete (també es va lluir amb les seves declaracions dient que preferia una “OPA” d’una empresa estrangera que d’una catalana) siguin independentistes catalans infiltrats dins el PP. O que el nivell intelectual dels càrrecs del PP sigui tan baix que facin declaracions d’aquest tipus contra els seus suposats ideals. O que prioritzin enfonsar el PSOE (criticant Catalunya, que és el principal suport d'aquest partit) a mantenir l’Estat més o menys unit…
No sé per quina de les opcions decantar-me, però he de reconèixer que no em va cabrejar gens ni mica que els del PP diguessin que Barcelona estava fora del “territorio nacional" (espanyol, se suposa). El que em va desagradar profundament de l’anècdota aquesta va ser la reacció d’autèntic hooligan del cada dia més impresentable José Zaragoza, secretari d’organització del PSC, que va dir: “les declaracions d´Esperanza Aguirre una vegada més són Kale Borroka madrilenya, perquè alimenten el separatisme i divideixen Espanya”. A veure si ens entenem, senyor Zaragoza, el seu partit no està recolzant una Proposta d’Estatut d’Autonomia que reconeixerà que Catalunya és una nació? Si Catalunya és una nació, el territori que abarcarà aquesta nació inclourà Madrid? És que per un cop que els del PP l’encerten, els del PSOE han de venir a tocar allò que no sona… A no ser que el senyor Zaragoza sigui imbècil i no sàpiga que el seu partit (i ell mateix) de forma oficial recolza que Catalunya és una nació. O que el senyor Zaragoza tingui una necessitat imperiosa de sortir als mitjans de comunicació exhibint el seu nivell intelectual. O que el senyor Zaragoza sigui més del PSOE que del PSC i ens estigui advertint (dissimuladament) que això de l’Estatut (i el seu primer article) no acabarà aprovant-se…
Facin apostes…
2 comentaris:
Jo no aposto ni un duro, perquè el Zaragoza aquest encara se me l'emportaria...
Marc
Bé, podries haver apostat sense jugar-t'hi doblers... En tot cas, jo crec que les darreres opcions de cada paràgraf són les que més s'acosten a la realitat. (Ja tindré temps de menjar-me les paraules...)
Publica un comentari a l'entrada