Rutes per la Catalunya Central (I)
Aquest cap de setmana llarg l'hem aprofitat per voltar per Catalunya. Hem tingut la base central a Manresa, aprofitant el pis d'en Pere i l'Anna, abans no el deixin per marxar (tard o d'hora) cap a Mallorca. El divendres vam anar a visitar el Pedraforca, muntanya impressionant que algun dia pujaré (quan estigui en millor forma física). Des d'allà ens vam dirigir cap a Gósol, únic municipi del Berguedà que pertany a la província de Lleida. Es tracta d'un poblet bastant acollidor i molt "maco", segons la terminologia barcelonina. Està lluny de Berga, de Solsona i de la Seu d'Urgell, per tant hauria d'estar bastant aïllat. Però no és així. Gósol té un centre autèntic on hi viu la gent de tota la vida. I té tot d'adossats de nova construcció a les afores. Això segurament dóna ingressos al poble (on dedueixo que viuen de l'agricultura i del turisme rural), però trenca bastant la vida tranquil·la del poble. Només falta saber que Gósol té 200 habitants empadronats, dels quals uns 100 hi viuen tot l'any i a l'estiu són uns 1500 habitants!, per veure que s'està convertint en un nou centre d'estiueig.
Més enllà de Gósol, vam passar per Josa de Cadí, Tuixén i d'altres poblets petits on la construcció de cases seguia a bon ritme. El paisatge d'aquests poblets enfilats dalt d'un turó coronats pel campanar de l'església o d'una ermita del s. X, es veia modificat per un poblet enfilat dalt d'un turó, amb un campanar bonic i coronats per grues. El canvi és significatiu...
Vam començar a baixar fins a Sant Llorenç de Morunys, que exerceix com a centre comercial i de negocis de la zona. Em va sorprendre perquè semblava un poble més acollidor. Des d'aquí vam anar baixant cap a Berga fent l'aturada de rigor al Santuari de Queralt, des d'on les vistes no van ser molt espectaculars ja que Catalunya estava ennuvolada. I des de Berga fins a Manresa, no sense fer les cues de rigor per les obres de la nova megaautovia que aviat sembla que connectarà les dues ciutats.
4 comentaris:
Gent, això s'està posant impossible amb tant d'spam! Acabo de fer una breu recerca intentant trobar alguna cura miraculosa al respecte, però res de res... Alguns llocs suggereixen no fer aparèixer el teu blog a cercadors de blogs i altres eines d'indexació que puguin ser suscesptibles d'ésser utilitzades pels malparits aquests. Tot i això (i no és que dubti de les aptituds d'en Miquel), em costa molt de creure que el propietari (i per tant, suposo que també administrador) no pugui eliminar els comentaris que li passin per la genitàlia...
Ah! Pujar el Pedraforca és una experiència altament recomanable i gratificant! Fins i tot m'atreviria a dir que gairebé mística. 0:)
No cal dir que la recomano de tot cor a tothom (amb un mínim de fons físic, és clar :D).
Collons de pesat, no hi ha manera de treure-se'l de sobre, eh!
Per una mica de cua no et queixis gaire: ahir a la tarda la del peatge de la Roca arribava fins a l'entrada de Girona Nord (?!!!) Sort que en previsió ja vaig marxar al matí...
Marc
Bé, vistos els pesats aquests, prendré dues mesures. En primer lloc, elimino els seus comentaris, que ja he descobert com fer-ho. En segon lloc, per lluitar contra aquestes màquines, vosaltres quan deixeu un missatge haureu d'omplir un requadre amb les lletres que teniu a sobre. Amb això espero donar pel sac als malparits aquests. Thank you.
Sobre les cues, nosaltres vam tornar des de Manresa el diumenge en plena hora punta i, a part d'uns 10 minuts de retenció just a la sortida de Manresa, ens vam plantar a casa en un plis. Serà perquè no vam agafar l'autopista?
Publica un comentari a l'entrada