Rutes per la Catalunya Central (II)

El dissabte vam decidir tirar ben lluny de Manresa i vam visitar la Cerdanya. Per arribar a la muntanya pija de Catalunya des del sud tens tres opcions: o fer una volta immensa per la Seu d'Urgell, o passar pel Ripollès o bé pagar els 9 euros "i pico" del túnel del Cadí. Vam optar per pagar. Un cop arribats, ens adonàrem de que la Cerdanya està plena de pobles i municipis que tenen noms monosíl·labs: Alp, Urtx, Pi, Das, Ger, Lles, Bor, Nas, etc. De tots aquests tan sols vam visitar Urtx, que semblava Pedralbes amb cases de muntanya, i ni tan sols vam baixar del cotxe. Vam anar a fer una volta per Puigcerdà i ens vam acostar a Llívia, però el temps (pluja constant) ens va espatllar una mica el dia.

Tornant de Llívia vam passar per la Guingueta d'Ix, poble injustament anomenat Bourg Madame pels gavatxos i pels catalans que obliden la pròpia història. Una mica cansats de cotxe, vam acabar a Bellver de Cerdanya, més concretament a un dels poblets que integren el municipi: Pi. Resulta que el poble estava en plena festa major i potser hi havia 100 o 150 persones voltant pel poble, la majoria dins el casal, on els nens acordionistes de Bellver ens van fer una demostració de l'art de tocar aquest instrument. En realitat, desafinaven moltíssim i hi posaven (majoritàriament) ben poques ganes, però els seus pares i tota la parròquia allà reunida va disfrutar de valent.

En acabar els acordionistes havien d'actuar els pallassos i després repartir xocolata calenta amb melindros. Però ens van entrar ganes de fer un cafè, o un tè o un suc i vam decidir buscar un bar. Era missió impossible. Tan sols vam veure uns cartells cutres on posava "Teteria mongola - Nómadas del mundo" i unes fletxes. Vam anar seguint les indicacions i preguntant a la gent del poble per anar a la teteria aquesta. Un home ens va dir "ah! són aquells de les tendes a dalt de la muntanya". Una altra senyora ens va dir: "hi podeu anar, el camí està asfaltat...". Ens ho vam prendre com una aventura i vam anar tirant muntanya amunt fins a Cortariu. Allà dalt de tot, en un lloc molt tranquil hi havia una vintena de tendes mongoles montades en una esplanada que mirava sobre la vall. El lloc era al mateix temps idíl·lic i una mica fantasmagòric (hi havia boira).

En arribar a la primera tenda ens va venir a rebre una noia super feliç que ens va dir si volíem prendre un tè. Ja que hi érem... Dins la tenda (molt gran) van començar a entrar grups de gent que venia a fer el tè o estaven allotjats en les altres tendes. Vam preguntar què era allò i ens ho van explicar, però millor que ho llegiu aquí, perquè és una flipada impressionant. Ens van servir dos tès (res de l'altre món) i ens van oferir fumar lianes, cosa que no feia des dels 12 anys, quan era escolta. La noia, que se la veia hipermegaguais i superhipi, ens va dir que també oferien als allotjats fer activitats tan emocionants com: muntar les tendes, fer jocs mongols i anar a buscar llenya, i que això darrer agradava molt als clients que tenien, ja que sentien "ruiditos". Bé, és que hi ha gent per tot, a la Cerdanya...