Divenial (IV)

El Top1000, com els agradava autoanomenar-se, era un grup de gent de tot el món que estava preocupada per dues coses: la pau i els diners. O els diners i la pau. En el fons, el que els interessava era ser rics, mantenir les seves influències sobre tots els governs del món i poder tirar endavant els seus negocis. Ara bé, per crear aquest gran mercat mundial calia que no hi hagués separacions ni diferències entre pobles, nacions, ideologies, Estats o religions. Tothom hauria de ser uniforme i així no apareixerien els egoïsmes entre grups. Després de molts anys lluitant contra les separacions entre humans per tal d’arribar al tan desitjat Mercat Únic Mundial (MUM), i en vista que la pau era impossible entre les actuals faccions que dirigien el món, van decidir entrar en el pla B: la destrucció del 99% de la població i tornar a començar de nou, sense odis, ni rancúnies i amb la voluntat de crear un únic món, sota una sola bandera, un sol mercat, una sola moneda, una sola llengua, un sol exèrcit, un sol sistema políticoeconòmic i, el més important, una sola religió: el culte a l’eurodòlar.
Per arribar a la conclusió de l’aplicació d’aquest pla B, es va suar molt. Es van intentar mil mesures per intentar aplacar les ires entre els practicants de les diferents creences religioses. Es van crear governs mundials per aplacar els ànims dels més desafavorits i intentar anivellar les rendes de tothom. Gent del Top1000 dirigia tots els organismes clau del planeta: FMI, ONU, OTAN, els governs del 90% dels Estats, entre ells la Xina, tots els d’Europa i Amèrica, fins i tot el número dos del sanguinari Al-Qaeda, el referent del món islamista era un destacat membre del grup.
Malgrat tot, la pressió de les multituds, insatisfetes per la sobrepoblació mundial que feia que no quedessin gairebé espais lliures de contaminació arreu del món, ni hi hagués prous aliments per tots, feia necessàries guerres més o menys periòdiques. Guerres que, juntament amb les desgràcies naturals, ajudaven a frenar l’augment exponencial de la població que en pocs anys hauria acabat amb tots els recursos terrestres. Aquestes guerres, però, creaven períodes de recessió en les ja malmeses economies dels països més desenvolupats, amb els conseqüents conflictes socials que generaven més pobresa i malestar entre les classes mitges. És per això, que el Top1000 va encarregar un anàlisi al seu gabinet d’estudis sobre la viabilitat d’un món amb 10.000 habitants que anirien repoblant progressivament el món, que disposessin de tots els avenços que la humanitat havia inventat fins llavors.
Després d’anys d’anàlisis i simulacions, es va concloure que el mínim de gent necessària per tirar endavant aquest món eren 500.000 individus experts en tots els àmbits de la societat: des d’operaris de fàbrica a enginyers aeronàutics, passant per pagesos, pescadors, militars i tots els oficis necessaris per tirar endavant una societat enfocada al mercat. Evidentment, d’aquesta societat quedarien descartats tot els empleats buròcrates dels Estats: des dels polítics professionals als administratius d’atenció al ciutadà. Aquest era un perfil innecessari en una societat on el poder seria econòmic i la justícia i l’exèrcit dependrien d’un Consell Executiu on estarien representats aquells qui tinguessin més èxit en les seves iniciatives empresarials. Es crearia el somni de la corrent neoliberal més ortodoxa. Un món sense Estats on el mercat ho regularia tot. (seguirà)