Sóc aquí.

Ni platges paradisíaques, ni piscines per mi sol, ni viatges arreu del món... Ni loteria ni res. Tot plegat, una llàstima i un retorn a la realitat. No sé si posar-me a plorar...

Bé, aquest cap de setmana hem estat pel País Basc. Anar-hi en cotxe és una matada. I anar-hi en el nostre cotxe ja es pot considerar una heroïcitat. En tot cas el Corsita ha funcionat tan o més bé que els millors cotxes del món. Vam dormir en un hotelet pujant el Monte Igeldo, a Donostia. Ens vam afartar de fer vinets i tapetes pel barri vell de Donostia, on els catalans també som una plaga. Gairebé es sentia parlar més el català que l'euskera. Potser perquè allà ens tracten bé?

El dissabte vam anar a voltar per la Gipuzkoa profunda: el Goierri. Vam visitar poblets com Oñati, Idiazabal, Bergara, Segura, Getaria i d'altres que ni en recordo el nom. El poble més bonic per mi va ser Getaria, amb una església que feia pujada, amb una forma estranyíssima i un carrer que hi passava pel mig. I el mar a dues passes. El millor de tot, però és l'ambient que es respira en tots els pobles. Almenys de cares enfora, la gent fa vida al carrer, les places plenes de gent xerrant, bevent, nens jugant... I és que això dels nens és espectacular. Ni punt de comparació amb Barcelona, Mallorca o Blanes. Els bascs s'han proposat reproduir-se i ho fan com toca. Ja se sap que quan es proposen una cosa no s'aturen fins aconseguir-la... Per cert, segons el segment femení de l'expedició, els bascs estan boníssims. No sé què puc afegir a aquesta afirmació. Només que les femelles d'allà no deuen seguir el mateix patró que els mascles, ni observades després de cinc o sis gots de txacolí...

Ah, també vam descobrir que allà també estan de moda les ferratines d'animals en els cotxes. Ells han optat per les ovelles. I és que les ovelles basques són molt estranyes: molt peludes i amb les potes més curtes. (Aquí anava a afegir: com les basques. Però no, val més no generalitzar...) ;)