Raül
Ahir al vespre, tot mirant 30 minuts, vaig descobrir què se n’ha fet d’en Raül. És un excompany d’equip de bàsquet, molt descoordinat, molt voluntariós, molt intel·ligent i molt despistat. Molt i molt intel·ligent i molt despistat. Però molt. Fins un punt sorprenent. Era la riota de tot l’equip perquè era bastant (molt) limitat a l’hora de jugar i a l’hora d’establir relacions interpersonals, almenys amb la gent de l’equip. Podria dir que jo era un dels pocs amb qui no es va enfadar més del compte i algun dia intercanviàvem alguna xerrada. Vam acabar l’institut a Blanes (ell era una any més gran) i cadascú va fer el seu camí.
Sé que va quedar primer de la seva promoció d’Enginyeria de Telecomunicacions i que va marxar als EEUU. Doncs ahir per TV3 em vaig enterar que és a la Universitat de Columbia (NY) fent un postdoctorat per intentar descobrir relacions entre malalties mentals i l’Alzheimer. La seva feina és una matada i podria ser que fos totalment improductiva si no arriba a bon port. Ara bé, és totalment necessària, i si el crack aconsegueix el que busca, la qualitat de vida de la humanitat millorarà moltíssim.
Bé, em va sorprendre veure’l per la tele tan feliç de córrer pels Estats Units i fent una feina tan bona. N’hi ha que arriben on volen i n’hi ha d’altres que els observem admirats sense saber el que volem…
Sé que va quedar primer de la seva promoció d’Enginyeria de Telecomunicacions i que va marxar als EEUU. Doncs ahir per TV3 em vaig enterar que és a la Universitat de Columbia (NY) fent un postdoctorat per intentar descobrir relacions entre malalties mentals i l’Alzheimer. La seva feina és una matada i podria ser que fos totalment improductiva si no arriba a bon port. Ara bé, és totalment necessària, i si el crack aconsegueix el que busca, la qualitat de vida de la humanitat millorarà moltíssim.
Bé, em va sorprendre veure’l per la tele tan feliç de córrer pels Estats Units i fent una feina tan bona. N’hi ha que arriben on volen i n’hi ha d’altres que els observem admirats sense saber el que volem…
Salut i demà més Divenial.
4 comentaris:
Jo també vaig veure el reportatge!
No coneixia a ningú, però també vaig admirar-los.
Sovint, és gràcies a aquests savis despistats que el món avança (i també es destrueix...)
Em va agradar molt aquella parella que treballa en l'ong "Things that really matter". Això també és ciència al servei de tots!
Gran reportatge, el 30 Minuts d'ahir, sí senyor!
No coneixia aquest blanenc, però és cert que només veure'l vaig pensar: "quin friki, aquest paio!". Però quasi simultàniament es va apoderar de mi un sentiment similar a l'expressat per en Miquel, que es podria resumir amb un "què collons foto aquí, escarxofat al sofà i autocomplaent-me amb una vida fàcil i poc ambiciosa, mentre hi ha gent pel món (com tots els que sortien al reportatge) que estan treballant per al bé de l'espècie".
Però bé, suposo que em passarà aviat, i d'aquí a un parell de setmanes ja estaré recuperat, preocupant-me pels canvis del Supermanager... :(
Doncs sí. La barreja d'admiració pels joves científics i la sensació d'inutilitat que em va quedar a dins trigarà a fugir. És que estic aportant alguna cosa positiva a la humanitat? :(
Jo no vaig veure el reportatge sencer, però el que dieu m'anima. Jo ara busco feina i he agafat el camí més difícil, que és intentar treballar del que m'agrada i renunciar a altre ofertes més fàcils.
Si tot segueix igual, és possible que desisteixi en un parell de setmanes, però ara per ara segueixo amb ganes.
Per quan més divenial?
Andorra
Publica un comentari a l'entrada