Divenial

Amb la mort del senyor Arri, l'any 58 després de l'Hecatombe, va morir tota la Història. Cap dels seus descendents sabia llegir, ni escriure, i en prou feines es podien comunicar entre ells amb paraules. I tot perquè el senyor Arri, vidu, era el darrer supervivent de la catàstrofe del 2121 dC, segons l'antic calendari dels humans. Aquell any, tècnicament, el món es va acabar. Hi va haver centenars, potser milers i tot, d'explosions nuclears arreu del planeta i la forma de vida que coneixem va quedar gairebé erradicada. Tan sols, uns pocs centenars de supervivents van sobreviure als efectes devastadors de les explosions i dels núvols tòxics que tot ho van cobrir. Entre ells, el senyor i la senyora Arri, que es trobaven en un dels llocs més inhòspits del planeta: estaven escalant el cim de Gunnbjorn Fjeld, de 3700 metres, a l'illa-continent de Groenlàndia. Des d'allà sentiren fortes explosions que sacsejaren tota l'illa, vegeren com grans plaques de gel es trencaven i queien al mar, observaren grans explosions provinents de l'illa veïna d'Islàndia i de l'altra part de l'illa on eren. La capital, Nuuk, era una gran columna de fum, així com els principals pobles de l'illa, com Qaanaaq, Upernavik i Paamiut.

Tot aquest espectacle va sorprendre a la jove parella just quan els quedaven pocs centenars de metres per fer el cim. Van decidir acabar l'ascensió i observar des de dalt de tot el que estava passant. Van ser a temps de veure les desenes d'explosions que van omplir el cel en direcció sud-est, allà on hi havia Europa. Si tenim en compte que Europa estava a desenes de milers de quilòmetres de Groenlàndia, les explosions havien de ser realment devastadores. Després d'il·luminar el cel durant uns deu minuts, tot es va apagar. Una foscor aterradora cobria el cel en la direcció d'Europa. Era la mateixa fosca que cobria la part oest de l'illa de Groenlàndia i tot l'horitzó que es podia veure en direcció a Amèrica. Llavors van observar més blocs de gel que queien al mar provocant grans onades i una pujada del nivell del mar. Totes les ciutats properes a la costa quedarien sota les aigües. En el cas de Groenlàndia no va quedar cap ciutat. (seguirà)