Habitatge

450.000 pisos buits i tancats a Catalunya, segons el Cens. Aquesta dada no me la crec. El cens està fet amb el cul i no sé fins a quin punt comptabilitza o no dins aquesta dada els pisos de lloguer de temporada o els habitatges de segona residència. A més, el 45,6% d'aquests pisos pertanyen a comunitats de veïns (què carai significa això???) i només el 0,8% a empreses. En definitiva que no m'ho crec. Per això, abans de res, cal saber què s'entén per un pis buit. Aquesta és la mare dels ous. Per mi un pis buit és un pis que durant molt de temps (un any, dos anys?) no hi viu ningú, ni de lloguer ni dies sòlts i no es té intenció d'ocupar-lo (ni pels fills).

Un cop reitero que no em crec la xifra, el que sí que em crec és que hi ha molts pisos tancats i buits durant anys, on no hi viu ningú mai ni s'hi té intenció de viure. No sé quants són, però n'hi ha, i molts. I aquest fet és molt perjudicial per:

a) En haver-hi menys pisos al mercat, el preu de l'habitatge és més elevat. Aquesta és una arma que utilitzen les immobiliàries que compren diversos pisos en una zona i els van traient al mercat en comptagotes per tal que no en baixi el preu.

b) Com que hi ha pocs habitatges de segona mà al mercat, els constructors tenen la justificació per fer obra nova, que sobretot es crea en zones allunyades dels centres de les ciutats, de forma que el consum de territori augmenta. Quan es construeix en un solar buit dins una ciutat o es rehabilita un edifici antic aquest consum de territori no existeix, però aquest tipus d'obres són minoritàries.

c) La manca d'ingressos dels Ajuntaments troba en la concessió de permisos de construcció una taula de salvació. S'opta per requalificar terrenys i poder oferir més serveis als seus habitants antics, en alguns casos a costa dels nous usuaris de les urbanitzacions.

d) S'opta per la construcció de noves urbanitzacions o barris a les afores de les ciutats, amb dues justificacions: qualitat de vida i preu més barat. En temes de qualitat de vida no m'hi poso. Ara bé, el preu de l'edifici potser és més barat, però el temps i els diners que s'inverteixen en desplaçaments recupera amb escreix l'estalvi. A més, aquestes urbanitzacions o barris d'extrarradi no disposen dels serveis que té el centre d'una ciutat. I la gent que viu en aquests llocs creats expressament hauria de tenir algun impost extra per compensar el fet de portar el subministrament elèctric, d'aigua, de gas, de carrers, voreres... a un lloc anteriorment deshabitat. Per no parlar de la contaminació que comporta tenir tres cotxes per família i usar-los cada dia...

e) La construcció es converteix en el motor de creixement del PIB del país. I això és un gran risc perquè els terrenys edificables es reduiran dràsticament algun dia o ens carregarem totes les àrees rurals. I quan es redueixin els terrenys edificables i augmenti l'atur en el sector de la construcció, tindrem una colla de desocupats sense formació perquè des dels 16 anys, enlluernats pel diner fàcil, que es dediquen a ser picapedrers i no serveixen per res més.

Per això, jo estic amb el Conseller Milà en què cal incentivar que els pisos buits surtin al mercat. I si s'ha d'expropiar en casos extrems, doncs endavant. Que alguns es posen les mans al cap per la propietat privada però no pel dret a l'habitatge.