divendres, 2 de juny del 2006

Nit en una casa nova

Frescor gelada al clatell,
aire d'hivern que s'escola
pel buit de la porta.
Tancares amb pestell?
.
desconcert que t'esvaeix la son,
forta tensió sobtada
et recorre l'espinada.
Recordes les notícies i no et mous.
.
Pares l'orella a qualsevol remor
et regires amb temor
i veus en la foscor
ulls que t'havien mirat amb passió.
.
S'acosten dubtosos perquè els mires amb recel
(després d'abandonar-te anys enrera
aquest maleït retorn no l'esperes)
Reconeixes de seguida aquella mirada de mel.
.
Voldries que et buidessin la casa
i no haver de reviure l'amargor
de la gran desfeta de l'amor.
Què cerca aquest fantasma?
.
I de sobte la por omple l'estança
arraulit entre els llençols esquives
i lluites per no tenir ferides
Ho fas sense cap recança.
.
Quan tot acaba i els assaltants escapen,
a l'hospital et tracten de les trompades.
Perds els estalvis i estaràs un mes de baixa
la felicitat et desborda:
la ferida del cor a la fi es tanca.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ooohhhhhhhhhhhhh!!

Anònim ha dit...

Tatxenko, Tatxenko, estàs "en tus mejores momentos". La teva xicota deu estar encantada amb la creativitat literàtia que tens. Continua així.

Per cert, per uns segons he estat a punt de buscar la música del circo, quan he llegit que havies votat el teu alcalde socialista, i jo pensant que era el Clos i tot d'una els teus poemes ja no tenien la mateixa vàlua, ni el blog em semblava interessant ... però després he descobert que no.