divendres, 30 de juny del 2006

Eleccions a la vista

Ara que ja tenim els candidats a president per les properes eleccions, comença el moment dels dubtes sobre què votar i un anàlisi del què pot passar, però anem a pams: què crec que passarà?
CiU té el millor candidat per ser president: no ha estat emmerdat en cap gran escàndol, té experiència de gestió com a conseller en cap, recuperarà molts votants desenganyats del guirigall del tripartit (sobretot d'ERC, però també del PSC), ha sigut protagonista absolut de l'Estatut malgrat estar a l'oposició i transpua una imatge de seriositat i estabilitat que agrada a molta gent. Malgrat vendre Catalunya per un plat de llenties, el seu electorat potencial ha votat a favor de l'Estatut, de manera que li han perdonat la foto i s'ha apuntat un bon punt. Segueix essent un "pijo" però vistes les alternatives podria pujar molts vots...
El PSC ha escollit un líder fosc, ranci, fred i silenciós, sense carisma, però amb les idees molt clares i preparat com pocs per gestionar. Crec que és una aposta clara del PSOE per ser un líder de l'oposició perfecte a Catalunya per garantir la governabilitat a Madrid. No crec que el seu paper sigui el de Conseller en Cap d'un Govern de CiU perquè això donaria ales a l'oposició. Pot atreure votants del Baix Llobregat que voten en clau espanyola al PSOE i trencar amb la imatge d'en Maragall, però també pot perdre bastants votants més catalanistes de comarques. No sé fins a quin punt l'han escollit per frenar un possible trasvàs de vots al partit dels "pijos teatreros"...
ERC segueix amb el millor venedor de fum de la política catalana com a cara visible. La crisi interna sembla que ha sortit a la llum i el número 2 del partit també anirà a les llistes com a número 2, per si s'enfonsa el vaixell, que s'enfonsi del tot... Malgrat el desastre del Tripartit sembla que segueixen amb síndrome d'Estocolm i podrien tornar a pactar amb el PSC per fer en Montilla president malgrat haver estat expulsats de mala manera. Això pot fer-los perdre moooolts vots que poden anar a l'abstenció o a CiU. La gestió d'algunes de les conselleries d'Esquerra ha estat bona, però l'espectacle mediàtic de governar amb un partit amb qui a nivell nacional no comparteixes gairebé res ha posat les expectatives del partit a la baixa. Les tan esmentades polítiques d'esquerres que havien de marcar la feina del tripartit no han acabat de sortir a la llum pública...
El PP no pinta gran cosa a Catalunya i seguirà així. El perfil d'en Piqué, "moderat", podria fer que els més ultres els abandonessin per votar als "pijos teatreros". A més, la possibilitat de reedició del tripartit podria fer que alguns dels seus votants optessin per CiU, que és l'alternativa de govern real.
IC-V crec que serà el partit que sortirà més indemne del tripartit. Els neohippis són molt fidels i els seguiran votant. Potser rebran algun vot nou i tot de part dels desencantats d'ERC i PSC. I mira que són seguidistes del PSC!!!
Bé, com que sóc agosarat, aposto abans de veure cap enquesta que s'hagi publicat pels següents resultats a les eleccions, només inspirat pel que em diu el nas de pobre analista i sense ser els resultats que desitjo:
CiU: 56 (46)
PSC: 39 (42)
ERC: 18 (23)
PP: 12 (15)
IC-V: 10 (9)
Us apunteu a la porra?

1 comentari:

Mireia ha dit...

Traduint-ho a fets això vol dir que es repetirann dues possibilitats ja existents a la legislatura que acaba, la sociovergència (amb 56+39) i el Mascarot (amb 56+18), i apareix una combinació que no era possible, la dreta-dreta (56+12, justet justet però hi entra), i desapareix la combinació trifàsica (39+18+10, justet justet però no hi entra), nusé Tatx, massa trumfos per a Convergència veus tu, que una cosa es que millori, que millorarà, i una altra que totes li ponguin.