Trànsit exclou telefonistes amb accent castellà.
En primer lloc, cal dir que el temps de lectura diària que destino als diaris gratuïts globalment mai supera el minut. I això que cada dia n’agafo molts. És més, és estrany el dia que no arribo a casa amb menys de deu exemplars de diaris gratuïts. No us penseu que sóc un massoquista o que m’he tornat boig i llegeixo la porqueria que s’escriu en aquests diaris. No… El que passa és que el meu pare cria canaris. I els canaris caguen. I el meu pare té moooooolts canaris. I aquests caguen moooooooolt. I per higiene, cal que caguin sobre una sorreta que es posa al terra de les gàbies i que val una pasta llarga o bé que es desfoguin sobre fulls de diari que reposen al fons de la gàbia i que s’han d’anar canviant de forma periòdica. I esclar, a casa ara resulta que som uns consumidors compulsius de diaris gratuïts.
Bé, tornant al tema. Aquests diaris en general destil·len un espanyolisme recalcitrant i, a part, redacten una gran majoria de notícies en castellà. Tot i això, jo sóc dels que els ajudo a sobreviure, ja que a les estadístiques jo sol dec constar com a més de deu lectors. "Mea culpa"
El títol del post d’avui era la notícia principal, redactada en català, del pamflet “metro” d’ahir. El problema més greu, apart del títol en sí, ve en el redactat de la notícia: “Una aspirant es queda fora per tenir-lo molt marcat” o “Ser castellanoparlant és un punt feble, segons l’informe” són els dos subtítols de la joia periodística referida a una plaça de personal laboral per una telefonista del Servei Català de Trànsit. I llegeixes la notícia i arribes a la conclusió que a la candidata no la van escollir perquè tenia dos punts febles:
a) Marcat accent castellanoparlant.
b) Té una filla i percep un ajut familiar.
Anem a pams: el punt a) és justificat per part del SCT més endavant dient que “per accedir a un lloc de treball com el de telefonista o atenció al públic és vital tenir un bon nivell de català, però també de castellà”. I s’afegeix que “la pròpia candidata va admetre que no dominava el català” i que “va demanar fer l’entrevista en castellà”.
A veure, si la candidata no en té ni fava de català, com carai em pot oferir un bon servei a mi, que sóc catalanoparlant???? És que deu ser de les que diu que “hay retensiones entre Casteidefé y Payejá”…
El més fort, però, és el punt b), ja que enlloc ningú entra a valorar que el fet de ser mare i percebre un ajut familiar sigui un punt dèbil per no contractar-la. I això sí que és una discriminació, no trobeu?
Desgraciadament, observo com un dia més es compleix la regla de sempre: qualsevol excusa és bona per fotre CANYA CONTRA EL CATALÀ. En fi, ben cagats, els canaris del meu pare…
Bé, tornant al tema. Aquests diaris en general destil·len un espanyolisme recalcitrant i, a part, redacten una gran majoria de notícies en castellà. Tot i això, jo sóc dels que els ajudo a sobreviure, ja que a les estadístiques jo sol dec constar com a més de deu lectors. "Mea culpa"
El títol del post d’avui era la notícia principal, redactada en català, del pamflet “metro” d’ahir. El problema més greu, apart del títol en sí, ve en el redactat de la notícia: “Una aspirant es queda fora per tenir-lo molt marcat” o “Ser castellanoparlant és un punt feble, segons l’informe” són els dos subtítols de la joia periodística referida a una plaça de personal laboral per una telefonista del Servei Català de Trànsit. I llegeixes la notícia i arribes a la conclusió que a la candidata no la van escollir perquè tenia dos punts febles:
a) Marcat accent castellanoparlant.
b) Té una filla i percep un ajut familiar.
Anem a pams: el punt a) és justificat per part del SCT més endavant dient que “per accedir a un lloc de treball com el de telefonista o atenció al públic és vital tenir un bon nivell de català, però també de castellà”. I s’afegeix que “la pròpia candidata va admetre que no dominava el català” i que “va demanar fer l’entrevista en castellà”.
A veure, si la candidata no en té ni fava de català, com carai em pot oferir un bon servei a mi, que sóc catalanoparlant???? És que deu ser de les que diu que “hay retensiones entre Casteidefé y Payejá”…
El més fort, però, és el punt b), ja que enlloc ningú entra a valorar que el fet de ser mare i percebre un ajut familiar sigui un punt dèbil per no contractar-la. I això sí que és una discriminació, no trobeu?
Desgraciadament, observo com un dia més es compleix la regla de sempre: qualsevol excusa és bona per fotre CANYA CONTRA EL CATALÀ. En fi, ben cagats, els canaris del meu pare…
4 comentaris:
En el procés de selecció de la meva feina, demanaven diferents nivells de català en funció de la plaça.
Va trucar una persona interessada en presentar-se i va preguntar si el català era imprescindible!! I per què.
Si la Generalitat no l'exigeix, pleguem...
Jo també crec que és una discriminació no contractar una dona perquè és mare, però m'agradaria saber, tenint en compte la font i la resta de la notícia, si això és veritat o no.
El tema és que la notícia està redactada amb el cul, com el diari en sí. Per tant, intentar saber si la notícia és verídica o les fonts fiables ja és una quimera. I l'única cosa que queda clara és que: "HERETGIA! NO S'HA CONTRACTAT A ALGÚ PER NO SABER CATALÀ!" Com si això fós un delicte i no hi hagués una llei que ho amparés. Em sembla que hi ha massa seguidors de la fe jimenezlosantosa.
Res de nou a l'horitzó... En aquest sentit tampoc crec que calgui preocupar-s'hi gaire. Qui té un mínim de sentit comú (i crític) ja sap la vàlua d'aquestes publicacions i qui no, doncs ja es pot donar per perdut, no?
Sense entrar a valorar el què devia passar realment (tampoc ho sabrem mai), trobo remarcable que destaquin més el tema del català que no pas el fet de ser mare. Deu ser que ho deuen trobar normal...
Els problema és que els que "es poden donar per perduts" són moltíssims, no? Bé, un dia ja miraré de parlar sobre "els perduts", ja que és un tema que dóna molt de joc i no voldria caure en un discurs elitista dels xungos.
Au, bon cap de setmana!!!!
Publica un comentari a l'entrada