Avenços o retrocessos?

Aquests dies, a la capital europea dels pijo-progres on tinc la desgràcia de viure (per ara), s'està fent un Congrés sobre telèfons mòbils. Resulta que aquesta ostentació d'avenços tecnològics absurds farà fer l'agost de tots els hotelers des de Vilanova i la Geltrú a Calella en ple mes de febrer. Tot això són ingressos pels hotelers, pels restauradors, pels que tenen botigues de roba pija al Passeig de Gràcia i per les putes. És a dir, per cap conegut meu (que jo sàpiga). En canvi, tots hem d'estar super feliços quan al bar de menú de la cantonada de la feina ens pugin el preu del croissant durant una setmana per poder fer més calaix, aprofitant l'alt nivell adquisitiu dels 50.000 visitants d'arreu del món que estan arrasant amb tot el que troben. I mentre ens ensenyen com podrem mirar la tele a través del telèfon mòbil amb una resolució de trilions de píxels resulta que el meu telèfon mòbil de 3 anys d'antiguitat (3 anys!!!) està agonitzant. I ens sembla d'allò més normal que un aparell duri només 3 anys, és més, resulta que si només dura 3 anys he d'estar supercontent perquè la majoria al cap d'un any ja es moren. O això m'han dit. Però on collons estem anant? Tant costa fer un telèfon que duri 8 o 10 anys, com una televisió normal i corrent? Ai, perdó, que ara les megateles de plasma (última moda) tenen una vida d'entre 30.000 i 50.000 hores (en funció de si l'engegues i apagues més o menys sovint i de la veracitat d'aquesta afirmació). He fet els meus càlculs: una tele d'aquestes de 5.000 euros pot durar uns 5 o 6 anys encesa si ets teleaddicte. O sigui que són gairebé mil eurets per tenir tele durant un any. I un augment de residus impressionant.

Osti, i parlant d'enginys per atontats, ara m'ha vingut al cap això dels dvds portàtils pel cotxe, on gràcies a una pantalla d'un pam, els pares poden tenir els nens calladets al seient del darrera mentre van a 140 per l'autopista en un cotxe que pot agafar els 280 i consumeix en 100 quilòmetres la mateixa benzina que el meu corsa a 120 durant un any.

En conclusió, quan veig aquests avenços estúpids i l'entusiasme consumista que generen, em vénen ganes d'aïllar-me i viure com un ermità, ara, que no em toquin l'internet...