dijous, 2 de febrer del 2006

Treballs de recerca o tràmits de recerca?

A la generació del BUP si ens parlen de "treballs de recerca", ens quedem bastant indiferents, ja que no els hem viscut. Resulta que els alumnes que actualment fan Batxillerat, durant el segon curs han d'entregar un treball de recerca. I què és? em preguntareu. Doncs tant pot ser una xorrada com un treball d'investigació d'alt nivell. I de quin tema? Doncs del que vulguis mentre tingui una mica de relació amb alguna de les assignatures que has estudiat. I per què serveix? Doncs perquè els alumnes que han d'accedir a la Universitat s'habituïn a fer treballs seguint una metodologia concreta. I com es valoren? Doncs resulta que si no ho entès malament el treballet aquest és el 10% de la nota de Batxillerat, o sigui que no és poca cosa...
Ara que ja us he explicat la teoria, deixeu-me que us mostri com és a la pràctica que he viscut aquests dies: 5 alumnes presentant estudis relacionats amb les Ciències Socials. Des de la Història, al Cinema, als moviments socials alternatius com els skinheads o les dones gitanes. A mi ja em perdonaran, però com es pot deixar fer a un alumne un treball sobre els skinheads on es va passar mitja presentació justificant-ne la violència contra els pakis (en els seus inicis al Regne Unit). El nivell dels treballs era de regular a absolutament patètic. Tan sols un treball sobre una pel·li es salvava de la mediocritat general. Bé, també podríem salvar-ne un sobre les dones preses en el franquisme.
No vull ser sarcàstic ni fotre'm amb el nivell dels alumnes perquè tots hem tingut moments millors i pitjors. Ara bé, alguns dels alumnes van fer el treball a correcuita, sense verificar dades (a part del que diu sant Google), dient que havien anat a les fonts primàries per saber més informació (entrevistes, visites a arxiu, etc.) quan no ho demostraven ni amb el que explicaven ni amb proves de cap tipus.
Bé, que em vaig deprimir bastant veient que aquesta gent (sempre hi ha excepcions) són una mostra dels que han de fer la Selectivitat aquest any i poblar les universitats catalanes. Se'ls veia "passotes", desmotivats i, perquè no dir-ho, en alguns casos una mica curts. Un exemple, però no rigueu massa: en una de les presentacions es parlava de les bruixes dels segles XVI i XVII i Salem i tot aquest tema que jo, la veritat desconeixia. Ara bé, que parlant de les bruixes del S. XVI em posin com a exemple de la repressió contra les bruixes a "un tal MacCarthy" que va perseguir bruixes als Estats Units és una cosa per la qual al diccionari no hi ha paraules suficients per descriure-ho. No trobeu? Afortunadament, sembla que a qui va presentar el xurro aquest de treball que a sobre estava presentat amb el cul i ple d'altres errors, "potser li posaran un 4"...
Ah!, que gairebé me n'oblidava, un altre treball era sobre les dones d'una ètnia que s'han de quedar verges fins que es casin i viuen entre nosaltres (suposo que sabeu quina ètnia és). Doncs el treball era ple dels tòpics de sempre i que ella deia que havia extret de les converses amb amigues seves: verges fins el casament, a 2n d'ESO ja han de deixar els estudis, han de ser bones mullers, no poden perdre l'honor, blablabla... I una de les dues conclusions era, literalment: - "El treball m'ha servit per veure que els tòpics que es tenen sobre la dona gitana són falsos". Eing??????? El treball també era un xurro i jo pensava, això és un zero patatero, però en comentar-ho al professor, va i em diu que la noia havia assistit sovint a classe, que mostrava cert interés i que... se l'havia copiat literalment d'"El rincón del vago" però que si fós per ell li posaria un 5.
Em sembla que passaré d'entrar en aquest joc d'anar aprovant a tots els qui no són uns ionquis o uns inútils acabats de veritat que no saben llegir a primer de Batxillerat (us prometo que existeixen). No m'agrada gens que s'hagi baixat tant el nivell per evitar frustracions als alumnes. El que s'està aconseguint és que tots vagin per la llei del mínim esforç i alguns que mai haurien arribat al nivell mínim exigible, a base d'esforç arriben a un subnivell que els permet anar avançant dins el sistema educatiu fins acabar una carrera univèrsitària quan el que haurien d'haver fet és buscar una feina a l'obra o a un supermercat. Aquest discurs sona bastant elitista, però ho hauríeu de veure (els que heu fet BUP) i us posaríeu les mans al cap.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti, tu! I això que el teu institut se suposava elitista! No vull ni pensar com deu ser això al barri de la Mina...

D'altra banda, a tot se li ha de buscar alguna cosa positiva: si aquest és el nivell de les properes generacions, potser als més grans ens serà més fàcil mantenir o trobar feina...


Marc
PS: En defensa de la llibertat d'expressió, que està essent flagrantment vulnerada, sol·licito un post amb una caricatura dels Déus monoteïstes.

Anònim ha dit...

De l'institut, a banda d'anècdotes, a penes me'n recordo de gaire res, ja. Però la universitat, que la tinc bastant més recent, crec que no difereix gaire del què exposes aquí.
A part d'un peasso títol, que m'ha permès entrar a treballar on sóc ara (tampoc la feina ni el sou són res de l'altre món), no puc dir que m'hagi servit de gaire res, el meu pas per la carrera. Excepte honroses excepcions, uns professors desmotivats, uns temaris estàndar i tancats, uns exàmens bastant típics i la sensació que no cal realment aprendre's les coses, sinó només aprendre a aprovar l'examen (estil autoscola), fan que les ganes que hi posi l'alumne siguin més aviat poques.

D'altra banda, sempre he sigut una mica gandul... :)

PD: no t'he fet cas, i quan he llegit això del tal McCarthy que caçava bruixes no he pogut evitar descollonar-me!