Fusta de profe?

Ja està. Deu alumnes escoltant-me durant 50 minuts. La Rússia Tsarista i la revolució de 1905 em sembla que és un tema que recordaran tota la vida. Estic optimista! Al principi estava hipernerviós per veure com reaccionarien. Duia una estona de classe (5 o 10 minuts, no ho sé perquè vaig cometre l'error de no tenir un rellotge a mà) i estava suant com un porc. No sé si era la calor que desprenien els radiadors de la classe, el jersei de llana o l'acolloniment que duia. Quatre explicacions bastant planeres i entro amb força en el tema, faig un esquema a la pissarra, els parlo de dumes, burocràcia, marxisme, Lenin... Silenci total entre els alumnes i veig que em miren amb atenció i prenen apunts. Flipo. Em començo a embalar i un alumne em pregunta què són les dumes. Cagada meva perquè m'hi hauria d'haver centrat més. Li responc i els convido a que preguntin tot el que no han entès i que no es tallin a l'hora d'interrompre'm. A continuació rebo una pluja de preguntes que agraeixo: burocràcia, diferència entre esserites i narodniki, etc. Reconec que vaig disfrutar responent les preguntes ja que em va semblar que les feien perquè tenien cert interés en el tema. La classe avança, els faig llegir un text sobre les demandes que el poble rus va fer al tsar abans de la forta repressió del Diumenge sagnant i els enxufo la pel·li del cuirassat Potemkin. La veritat és que em pensava que passarien de tot, però quan van començar a veure la carn amb cucs es van enganxar i van preguntar si les condicions eren tan extremes. Els vaig dir que sí. Un cop acabat el tall de la carn amb cucs els vaig explicar que es preparessin per veure com va acabar la manifestació per les demandes que acabaven de llegir i que havien considerat que eren molt suaus i fetes en to de prec o súplica. Semblava que no haguessin vist mai com mataven a algú en una pel·li perquè fotien cares de pànic. Em van preguntar si els trets eren de veritat (una mica tontos sí que eren...), perquè els nens i els nadons eren a la manifestació i que perquè l'exèrcit disparava contra tothom.

En conclusió, tan xulets i supermegaguais que semblen aquests adolescents, amb tanta vida i experiències que sembla que portin a les esquenes, i a l'hora de la veritat van sortir esgarrifats de classe, però contents pel que havien après. O almenys aquesta és la impressió que vaig tenir jo. Avui toca explicar les reformes que va fer el tsar i el govern d'Stolipin. Demà el "profe" em dirà quins errors vaig cometre (suposo que més d'un, però en general vaig sortir content de classe, o sigui que tampoc em preocupa massa...).

Per cert, cal reconèixer que l'institut que m'ha tocat (al centre de BCN) és de "lo milloret" de Catalunya i classes tan fàcils de gestionar (10 alumnes i amb interés) no en trobaré mai més cap. Però bé, això és el que m'ha preparat el destí...