Masoquisme de febrer

Imagineu que us lleveu a les 11 del matí d'un dilluns, us poseu el banyador, agafeu la tovallola, una mica de fruita, un llibre, les xancletes i aneu caminant fins a la platja mig deserta que teniu a 10 minuts d'allà on heu dormit. Allà esteneu la tovallola enmig de la sorra, teniu el mar que trenca suaument als vostres peus, tan sols sentiu el renou d'algunes gavines i el suau moviment de les onades. No hi ha ningú a la vista. Entreu a l'aigua per treure'us les llaganyes i nedeu durant uns vint minuts. En sortir aneu fins a la tovallola, us estireu i us poseu a llegir fins que l'estómac us recorda que encara no heu esmorzat. El sol comença a apretar i decidiu anar a prendre alguna cosa per enganyar la gana: una poma, un suc de taronja i unes ensaïmades petites que entren de conya a l'ombra dels pins. En tornar a la platja diviseu 200 metres enllà una parella que fa nudisme i ningú més. Us unteu de crema solar, us poseu la gorra i torneu a la lectura apassionant del llibre, que només canvieu per remullar-vos quan teniu calor. I va passant el temps i no teniu cap preocupació...