Conversa amb el "gracioset"

Ahir vaig tenir una altra enganxada amb el meu cap. No amb el director general sinó l'altre soci de l'empresa, el de l'Opus. Com que les ganes de fotre el camp d'aquí són tan grans, doncs ja no em callo les meves opinions, tant a nivell professional com a nivell polític o més personal. Les crítiques furibundes a la merda de funcionament de l'empresa però, tenen un efecte diferent a l'esperat. El "quefe" em diu que li agrada la meva sinceritat a l'hora de citar tot el que considero que no funciona de forma correcta, que darrerament és TOT.

I a nivell polític, ja m'he cansat de la supremacia que exhala per tots els porus de la seva pell quan opina amb aquella ironia fastigosa que gasta contra els d'esquerres, els pobres i els immigrants. Ell, que em considerava a mi com un seguidor acèrrim d'Iniciativa (com si ser ecologista signifiqués anar a llepar el cul al psoe com fan els palanganeros), ahir va dir, en relació a la trucada que va fer al programa d'en Basté de la que parlava aquí, que era una putada que el partit del Barça fós a les 10 de la nit. Jo li vaig dir que el que realment el molestava era el fet que el Barça facilités l'assistència a una manifestació catalanista. I ell em va dir, textual "a mi ningú em guanya a català". I em va recordar que tots els seus antepassats (així de malament ho va dir) eren catalans i que ell és més català que ningú i que què més volíem si ja teníem el nou Estatut. (Efectivament, tots els cognoms dels seus pares i avis són de procedència catalana). Jo li vaig respondre que la procedència no és un grau per medir la catalanitat, i que tothom que es senti català i domini la llengua catalana, ho és. I ningú ho és més que un altre. Que sí que es pot ser més catalanista o menys, però català o s'ho és o no i és una tria personal, sense graus de puresa ni carnets d'obligatorietat. La qüestió és que em vaig quedar a gust...

Abans que la conversa evolucionés cap a altres temes menys polèmics, vaig pensar en l'absolut menyspreu que té per la llengua catalana a l'hora d'escriure-la (no hi escriu gairebé mai malgrat tenir-ne coneixements) i l'educació que dóna als seus fills, als quals es dirigeix sempre en castellà malgrat ser catalanoparlant de noséquantes generacions enrera. I que em vulgui donar lliçons de catalanitat a mi, aquest racista... Sort que no l'hauré d'aguantar gaire temps més...