Els ciutadans del món

Segur que més d'un cop us heu trobat gent d'aquesta hipersupermegaxupiguai que critica tot el que fa tuf de català, s'expressa en un català horrible o directament sempre en castellà i que quan els fas alguna proposta, del caire que sigui, que representi un avenç pel país o la seva llengua o cultura pròpia se't queden mirant, amb un aire de prepotència i et diuen: "yo soy no-nacionalista", "el nacionalisme es cura viatjant" o bé, la més suada de totes "jo sóc ciutadà del món". (off topic: acabo de batre el rècord de la frase més llarga del blog).

Bé, doncs tots aquests que pressuposen que el seu interlocutor no ho és, de ciutadà del món, ja que ser nacionalment català deu voler dir ser ciutadà de l'inframón o d'algun lloc pitjor, quan viatgen fora del seu redol nacional són, s'identifiquen com i es senten orgullosos de ser espanyols. I quan hi ha un mundial de waterpolo s'emocionen si guanya la seva selecció i per res del món voldrien que els catalans tinguéssim selecció pròpia, "millor anar tots junts". Per cert, si millor "anar tots junts" perquè carai es fa això dels mundials o jocs olímpics? Dediquem-nos tots els ciutadans del món a anar tots junts i jugar a petanca contra els marcians...

I ara, això ja és el súmmum, aquests "no-nacionalistes" s'oposen a que una empresa del seu país sigui adquirida per una empresa alemanya. I és que això de ser "ciutadà del món" implica tenir un món moooolt petit i una curtor de mires de la mida d'un àtom.

Ah, i per si no ha quedat clar, me la porta molt fluixa el que passi amb Endesa, Gas Natural i E.ON. Mentres m'arribi el gas a casa el més barat possible i es comuniquin amb mi en la meva llengua, que fotin el que vulguin, per molt espanyols o alemanys que siguin.