dimarts, 21 de febrer del 2006

Temes laborals


Cos tens, mans garratibades, peus encarcarats,
papallones al ventre, ulls humits, mirada vidrosa
pessigolles a les venes, pit oprimit, cor accelerat,
cap adolorit, ment enterbolida,
ungles mossegades, pell seca, boca pastosa,
dents apretades, nas arrufat, front arrugat.
Malgrat tot, seguiré esperant el moment adequat
per engegar-ho tot a rodar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molts ànims!!!!

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

Doncs això mateix, molts ànims i paciència!!

Anònim ha dit...

Idem, eadem, idem!

Tatxenko ha dit...

Gràcies pels ànims... i paciència encara en tinc...
Per cert, al de l'idem, eadem, idem, que ja m'imagino qui és, molts ànims a tu també!

Anònim ha dit...

Els que hem passat pel mateix i ens n'hem sortit t'animem. Tos aquests símptomes desapareixen tant bon punt ho engegues tot a dida, i comences a llevar-te cada dia donant gràcies al cel, a Shiva, a Déu, a Al·là (amb perdó) i a la mare que els va parir a tots.