Disfressat, jo?

No m'agrada gens disfressar-me. És més, des de que tindria 9 o 10 anys que no ho faig. Bé, sí que em disfresso per anar a casaments o reunions amb clients, però no és ben bé el mateix. Això del carnestoltes o carnaval o com carai es digui és una festa que la suprimiria perfectament del calendari i em quedaria tan a gust. I encara suporto menys anar a veure les rues del carnestoltes: gent pseudodisfressada que fa el ridícul ballant al ritme de les músiques més horteres que hi ha al mercat. Alguns, almenys tenen la decència d'ocultar les seves cares, però d'altres no: a cara descoberta i mig despullats en ple mes de febrer obliden que una de les gràcies del carnestoltes és que no et reconeguin. En primer lloc, que no et reconeguin perquè així pots fer totes les animalades que vulguis (recordem l'origen pagà de la festa). I en segon lloc perquè no associïn aquell ridícul amb la teva cara.

Afortunadament, aquest any plovia i no he anat a la rua de Blanes, tot i que s'ha fet de pressa i corrents durant una horeta en què la pluja ha amainat. I la gent que es disfressa ho fa, majoritàriament "per passar-s'ho bé". Doncs jo, ho sento perquè sé que la meva opinió en aquest tema és bastant minoritària, per passar-m'ho bé no necessito disfressar-me de guardia civil, ni anar a caminar al ritme de "sevillanes", ni sentir-me observat pels xafarders que rodegen la rua, ni aprendre'm una coreografia absurda, ni cridar, ni ballar... Res, que sóc un avorrit. Encara entendria el fet de disfressar-me per sortir de festa un dia, però per anar a una rua: hauria d'anar molt i molt borratxo. Potser aquest és el secret dels ruaires...