D'eclipsis, problemes i bolets

Que consti que escric això sota l’influx de l’eclipsi, per tant estic convençut que res de bo sortirà de la punta dels meus dits. Els nostres avantpassats les passaven putes cada cop que hi havia un eclipsi. Es pensaven que s’acabava el món o que qualsevol cosa dolenta els havia de passar. Suposo que aprofitarien els darrers moments de vida per fer el que ells més sabien fer: orgies. Jo aprofito l’eclipsi per fer el que he fet els darrers 6 mesos: escriure. Vull repetir que escric sota l’ombra perturbadora d’aquest sol mig amagat que no m’atreveixo a mirar a la cara, encara que només de pensar en el seu reflex, ja veig bellumes. Quin desastre, conviure amb un eclipsi… Com que tampoc tinc gran cosa a dir sobre aquest fenomen astronòmic, degut als meus nuls coneixements d’astronomia, comentaré l’apassionant aventura del cap de setmana: la cacera de bolets.

Després d’un parell d’anys sense anar-hi, aquest cap de setmana passat vaig tornar al bosc a buscar / collir / caçar bolets. El bosc segueix com sempre. Més petit, ja que la pressió urbanística continua depredadora, però encara amb la sensació de soledat envoltada de natura que tant m’agrada. Aquest és un bosc, no diré on és pel tema del secret de boletaire, que està condemnat a la desaparició, com tot allò verd que queda en aquella zona. I és que ens ho estem carregant tot… Bé, la qüestió és que, sorprenentment, ben poca gent havia visitat el bosc des de les darreres pluges i vam començar a trobar molts bolets. La majoria eren verinosos o bords, fins que vam començar a trobar clapes plagades de pinetells. És immens trobar un pinetell i començar a mirar al seu voltant i veure que n’hi ha una quinzena més… També vam collir algun rovelló i vam deixar molts bolets que ja s’estaven podrint. Com podia ser que ningú hi hagués anat abans? En tot cas, moltes gràcies per no explotar el bosc. Sobretot dono les gràcies als domingueros que aquest any encara no poblen el bosc amb els seus rasclets i sense cap respecte per herbes, esbarzers o arbres. Quan ja dúiem gairebé 4 quilos de bolets vam decidir tornar cap a casa per no depredar massa més el bosc i amb la sensació que miracles d’aquests només els pot fer la natura…

Seguint amb els efectes de l’eclipsi, aquest matí el servidor del Blogger està de manteniment i no em deixa publicar fins a les dues. Suposo que ho llegireu a les tantes… Quin dia!