200!

Amb el post d'avui en compleixo 200.

Són moltíssims posts.

Igual que 200 Euros són molts

per estar en un sol tros de paper.

Aquest matí m'he quedat sorprès perquè en la xerradeta que les companyes fan a l'hora d'esmorzar, ha sortit el tema del català i totes elles (no hi havia la filla de polis "nacionals") estaven indignades pels comentaris que des de les espanyes els feien sobre que aquí el castellà estava prohibit. Sembla que estan posant seny i troben normal que tothom hagi de conèixer les dues llengües. I afirmen que als 16 anys hi ha moltes criatures que encara no en dominen una de les dues, curiosament gairebé sempre la catalana. I han qualificat de tarat mental i radical el pare de Badalona que ha demanat que la seva filla aprengui en castellà des de petita. I després han dit que cada cop es radicalitzen més defensant el català, que noten que defensen postures radicals(!). Jo no he comentat res. Només he observat atentament com feien aquests comentaris barrejant sense rubor català i castellà, quan totes tres són catalanoparlants. Així és la vida a la Barcelona supermegaxupiguais.