La "patera" s'enfonsa
Avui hem tingut un altre avís. Durant mig matí no ha funcionat la connexió a internet a l’empresa i ha corregut la brama de que ens han tallat la línia per impagament. Al mateix temps, durant una mitja hora també ha caigut la línia telefònica, de forma que ningú ha pogut treballar i jo no he pogut penjar el post del dia. Després ens han dit que el problema era global. Malgrat tot, molts hem vist la fi de l’aventura aquesta a prop. Molt aprop.
Aquesta empresa té aspecte i nom de transatlàntic: oficines collonudes al centre més “cool” de Barcelona i nom anglès que fa pensar en una multinacional. En el fons, però és com un rai fet amb quatre fustes corcades. Això sí, amb una mà de pintura que enganya als més innocents. Mireu, m’atreviré a posar una data de defunció de l’aventura: el 30 d’abril.
En tot cas, l’escrit d’avui el volia dedicar a la manifestació que hi haurà aquest dissabte a Barcelona. Crec que serà la manifestació més multitudinària de caire catalanista des de la de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. En tot cas, no crec que arribi a la participació d’altres actes com la mani contra l’Aznar, ai perdó, contra la guerra a l’Iraq. I és que aquí a Catalunya hi ha una part bastant significativa de la població que pot sortir al carrer per defensar la pau a l’Iraq però no per defensar els interessos del seu propi país. En tot cas, espero equivocar-me i veure com la gent encara és capaç d’invertir un parell d’hores d’un dissabte per sortir al carrer i demanar el que ens correspon: el dret de decidir. Els que hi aneu, jo no podré perquè tinc bitllets d’avió per anar a un comiat de fadrins a Mallorca des de fa mesos, ja m’explicareu quin ambient hi ha hagut.
Per cert, ara hi ha una polèmica perquè al Barça de futbol les teles de pagament li han programat el partit a la mateixa hora que la manifestació. Com que la directiva és coherent amb els seus ideals, ha demanat un canvi d’horari perquè els seus socis no hagin de triar entre un i altre acte. Al programa d’en Basté a RAC1 han sortit bastantes veus discrepants amb aquesta decisió, entre elles la del meu quefe, que va dir que si el partit el feien a les deu de la nit, no hi podria anar amb els fills perquè acabaria massa tard. El que no va dir és que ja ha anat dos cops expressament a Madrid per manifestar-se contra els matrimonis homosexuals i contra la reforma de l’ensenyament de la religió, oblidant el trauma que poden agafar els seus fills de tant viatjar per assistir a actes tan retrògrads.
Finalment, deixeu-me dir que si algú té dubtes entre assistir a un acte de defensa d’unes idees que es fa un cop cada molts anys o anar a veure un partit de futbol de trenta o quaranta que es fan anualment, és que no té les pròpies idees gens clares.
Aquesta empresa té aspecte i nom de transatlàntic: oficines collonudes al centre més “cool” de Barcelona i nom anglès que fa pensar en una multinacional. En el fons, però és com un rai fet amb quatre fustes corcades. Això sí, amb una mà de pintura que enganya als més innocents. Mireu, m’atreviré a posar una data de defunció de l’aventura: el 30 d’abril.
En tot cas, l’escrit d’avui el volia dedicar a la manifestació que hi haurà aquest dissabte a Barcelona. Crec que serà la manifestació més multitudinària de caire catalanista des de la de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. En tot cas, no crec que arribi a la participació d’altres actes com la mani contra l’Aznar, ai perdó, contra la guerra a l’Iraq. I és que aquí a Catalunya hi ha una part bastant significativa de la població que pot sortir al carrer per defensar la pau a l’Iraq però no per defensar els interessos del seu propi país. En tot cas, espero equivocar-me i veure com la gent encara és capaç d’invertir un parell d’hores d’un dissabte per sortir al carrer i demanar el que ens correspon: el dret de decidir. Els que hi aneu, jo no podré perquè tinc bitllets d’avió per anar a un comiat de fadrins a Mallorca des de fa mesos, ja m’explicareu quin ambient hi ha hagut.
Per cert, ara hi ha una polèmica perquè al Barça de futbol les teles de pagament li han programat el partit a la mateixa hora que la manifestació. Com que la directiva és coherent amb els seus ideals, ha demanat un canvi d’horari perquè els seus socis no hagin de triar entre un i altre acte. Al programa d’en Basté a RAC1 han sortit bastantes veus discrepants amb aquesta decisió, entre elles la del meu quefe, que va dir que si el partit el feien a les deu de la nit, no hi podria anar amb els fills perquè acabaria massa tard. El que no va dir és que ja ha anat dos cops expressament a Madrid per manifestar-se contra els matrimonis homosexuals i contra la reforma de l’ensenyament de la religió, oblidant el trauma que poden agafar els seus fills de tant viatjar per assistir a actes tan retrògrads.
Finalment, deixeu-me dir que si algú té dubtes entre assistir a un acte de defensa d’unes idees que es fa un cop cada molts anys o anar a veure un partit de futbol de trenta o quaranta que es fan anualment, és que no té les pròpies idees gens clares.
4 comentaris:
No serem una marea humana, però crec que hi anirà molta gent, o almenys això sembla. Ja et direm com ha anat!
Marc
PS: Espero que et puguis mantenir flotant sobre la patera fins arribar a bon port.
A hores d'ara, vegent el temporal que bufa, ja ni demano arribar a bon port. Amb una platgeta perduda on embarrancar em conformo.
Jo també vaig viure un Titanic similar en una empresa filial d'una gran empresa que actualment té la seva seu central a la Diagonal, el president de la qual parla com si fós un senyor feudal des de la seva poltrona d'accionista majoritari d'un equip de futbol de nom "espanyol". T'entenc i t'animo a embarrancar-te, si és el que vols
hehehe, en quin "planeta" vivies??? ;) Acabaré embarrancant, però necessito temps per trobar un flotador i aprovisionar queviures... Carai, que metafòric que és tot!
Publica un comentari a l'entrada