dimarts, 24 de maig del 2005

Metro (V o XXX-II)

En arribar a la següent estació són totalment aliens al món que els envolta. S’està buidant el vagó. Tothom surt ràpidament amb la ment fixada en arribar el més aviat possible al seu destí. Dins del vagó les presses són un vestigi del passat. El que importa és gaudir del moment. El metro es dirigeix cap a una zona residencial. Dins el vagó tan sols queda un noi d’uns 25 anys que els està observant. Primer ha fet un parell de mirades ràpides, però ara ja està embadalit amb l’acció. No diu res. Tan sols observa, a uns 2 metres de distància, com un alumne en una classe magistral o, millor dit, com un pervertit de primera.

La Laia ara dirigeix l’eina que té entre mans a una trobada amb la seva cova, que està desfeta de plaer. Serà una trobada memorable. Ella comanda i ell té la ment i el cos en les seves mans. Ni tan sols pensa. L’èxtasi el té atrapat. Ni en el somni més suggerent s’havia imaginat que la Laia i ell podrien estar en una situació similar.

De cop i volta un pensament travessa com un llamp la seva ment. “El condó!”. Reacciona ràpidament. Amb la mà dreta, que estava enfeinada donant plaer als pits de la Laia, busca per les butxaques dels pantalons que estan a punt de caure a terra. Recorda que sempre va provist d’un condó per si mai hi ha una situació com aquesta. Quan hi pensa, recorda que no l’ha tret mai de la cartera, des de l’època de l’institut, quan se’l va comprar pel que pogués passar en el viatge de final de curs de 3r de BUP. Ell aspirava a utilitzar-lo amb la Laia, aquella Laia que el portava de cul i que li va amargar el viatge quan es va enrotllar amb en Samuel… Des de llavors ha utilitzat molts altres preservatius, però, per alguna estranya raó mai ha tocat el de la cartera. El condó que estava predestinat, el “condó de la Laia”.

Ara és el moment. En trobar la cartera i obrir-la remena entre els papers, els comprovants de compra, les targetes, fins que apareix el condó. Tot això ho ha fet amb una sola mà. Mentrestant, la seva mà esquerra s’ha dedicat a seguir donant plaer a la Laia i els seus llavis han petonejat, ara sí, tot el seu coll. La Laia ha seguit d’esquenes a ell, masturbant-lo sense presses amb la mà esquerra i acariciant-li el cos amb la dreta: ara els testicles, ara la panxa, el melic, els braços, el pit, el coll, la boca, les orelles, el cabell… L’ha resseguit de dalt a baix, com si volgués assegurar-se que era de carn i ossos.

El voyeur no es cansa de mirar-los, i ja s’ha baixat la bragueta mentre es menja la Laia amb la mirada i endinsa la mà per l’interior dels pantalons.
(seguirà)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

1er- els condons no caduquen?
2on- Això com acabarà? Tothom fent-se palles i coses similars dins el vagó de metro? Ostres, quin oi! qualsevol se torna a seure en veure un seient buit!!!!
3er- Me pareix que ja se te n'ha anat una mica la bolla... I ara què passarà? Entrarà el revisor i faran un trio o què?

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

Ei, que no ho deia amb mala llet, eh? Perdó si ha semblat agressiu!

Sa Roqueta

Tatxenko ha dit...

1. els condons sí caduquen, com els iogurts...
2. Tingues paciència. Demà veuràs el desenllaç.
3. No hi haurà revisor...

Au, salut!

Anònim ha dit...

Jo també tinc ganes de veure com acaba, però coincideixo amb sa Roqueta que la situació és tirant a surrealista...

Tatxenko ha dit...

La dita diu: "Sovint la realitat supera la ficció"...

En tot cas, la meva ficció intenta posar les coses difícils a la dita.

Anònim ha dit...

Tatxenko, si no faig comentaris és perquè tinc una opinió que sembla que es comença a estendre: la història és inversemblant.

El primer dia em pensava que el tema aniria cap a un assetjament sexual estil japonès (era el dia després que anunciessin els "vagons per a dones"), però veig que tens la imaginació desenfrenada...

En tot cas, aniré visitant-te per veure si els teus relats tornen al món real... De bon rotllo, eh!

;)

Marc

Tatxenko ha dit...

La història és possible. Més aviat improbable o surrealista, o poc versemblant, però podria arribar a ser verídica. En tot cas, demà hi ha el darrer episodi, per tant a partir de dijous ja tindràs la ració de relats del món real.
;)