dijous, 12 de maig del 2005

Two ships that pass in the night

Dos vaixells que es creuen en la nit. Aquesta frase l’utilitzen els anglòfons per referir-se a trobades casuals o situacions que saps que no es tornaran a repetir. Em va quedar la frase gravada quan el professor d’anglès la va utilitzar per referir-se a la situació que viuen un home casat de 50 anys amb una jove acabada de casar (la Scarlett Johansson) a la peli Lost in Translation. Tots dos són americans i s’han conegut casualment en un hotel de Tokyo.

No sé perquè, però la frase em va impactar molt. Va dir que la trobada que van tenir els dos protagonistes era com dos vaixells que es creuen en plena nit enmig de l’oceà. I a partir d’aquí va fotre un rotllo que no vaig acabar de captar. Més que res perquè ja m’havia posat a pensar les meves interpretacions:

“Si no s’han de tornar a trobar, no importa el que facin mentre els dos es sentin bé, ja que ningú més ho sabrà”. És això el que intenta dir la frase?

O bé, “aprofita qualsevol encontre casual perquè et pot reportar experiències vitals que no tens”. I això es pot enllaçar amb el ja molt sobat ”carpe diem”…

O, pensant-hi encara més, hi veig una oculta connotació sexual. Com una certa crida al llibertinatge…: “que cap norma moral t’aturi: fes el que trobis a cada moment…“

Finalment, també es podria parlar de les oportunitats perdudes. És a dir, aquelles ocasions en què podries fer una cosa, però per por, per desídia, per responsabilitat o per la raó que sigui, decideixes seguir un altre camí, normalment el més segur.

La veritat és que si ens plantejéssim la vida en funció dels vaixells amb què ens creuem, potser seríem més feliços. O potser no.