divendres, 13 de gener del 2006

Canvi d'aires?

Sembla que l'agonia de l'empresa en la que estic ja arriba al final. Ahir vam tenir una reunió i el director general va reconèixer, en primera instància, que les coses econòmicament no acabaven d'anar massa bé, cosa que fins ara no havia volgut dir malgrat que tots ho vèiem. Finalment va acceptar que realment la situació financera de l'empresa era dolenta. Fins i tot va arribar a posar una data aproximada per la defunció de l'experiment. I ens va demanar a tots que sortíssim a vendre desesperadament tot el fum de colors que siguem capaços de fer. Els treballadors n'hem parlat i els ànims per reflotar una empresa que els dos socis solets s'han encarregat d'enfonsar són inexistents.
Aquest home, del qui em sembla que no us n'he parlat massa malgrat que té un perfil per escriure'n un llibre, és un venedor de fum. La nostra empresa ha estat venent estudis, consultoria i màrqueting a grans empreses. Jo no he vist gens clar el funcionament d'aquest "xiringuito" des de la marxa deu fer un any del tercer soci (el qui posava el seny i l'ordre) i no voldria per res del món dedicar-me a aquest sector on tot són mentides disfrassades i necessitats inexistents que es converteixen en indispensables.
En conclusió, quan això peti, que no trigarà massa, faré un gir a la meva vida. Tot i fer-me una mica de llàstima veure com acabarà la meva primera experiència laboral més o menys seriosa, tinc unes ganes immenses de trencar amb aquest sector fastigós, aquesta manera de funcionar poc professional i dedicar-me a fer el que m'agrada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no vinguis a la meva empresa [1], perquè un servidor i un tal POPISALL ens vam passar tot el curs 2004-05 fabricant (i sorprenentment, venent) més fum que la paperera Torras de Sarrià de Ter en els seus bons temps!
Ara les coses han canviat, i sembla que aquest client ja no ens vol comprar tant fum com abans, o sigui que el meu cul també perilla una mica.

Jo em quedo amb la lectura positiva de tot plegat, i és que malgrat tot sembla veure's un tènue bri d'esperança per la humanitat. En el fons no som tan idiotes, i els xarlatans acaben al lloc que es mereixen.


[1] Vull dir l'empresa on treballo, òbviament. Tot i que no m'importaria tenir el sou dels qui manen, eh? :)

Anònim ha dit...

Tatxenko, millor que els teus jefes no llegeixin blogs a Internet, perquè potser la teva experiència laboral acabi abans d'hora...

;)

Però tranquil, sempre hi haurà mainada a qui explicar què va ser l'Imperi Bizantí!

Marc