ERC dirà Sí a l’Estatut.

Avui dissabte plujós de gener, molta gent té dubtes de què acabarà fent ERC en relació al nou Estatuturut. Jo, en un atac de "videntisme periodístic" estic convençut que al final diran que donen un “sí crític” (parida monumental donada a conèixer per CiU en el referèndum de la Constitució Europea). Digueu-me agosarat, però és el que crec que passarà. Ni tan sols crec que optin per l'abstenció.
Per què?
Doncs perquè els d’ERC han perdut la dignitat que els va portar a tenir una parcel·la de poder. Tant el sector d’en Carod com el sector d’en Puigcercós, les dues ànimes del partit, han claudicat. Els avenços en matèria social del Tripartit són escassos però una millora, si més no. En canvi, les millores en la política d'àmbit nacional del Tripartit són més minses encara...

Hi haurà veus discordants, molts militants cabrejats, però a l’hora de la veritat, en la campanya pel referèndum, l’aparell del partit dirà que no poden votar el mateix que el PP i que dient no a l’Estatururut s’allunyen del centre polític. Segurament abans, en les reunions amb el Mentider ("No es cierto que yo dijera que aprobaría lo que dijera el parlamento de Cataluña sin más" és la darrera mentida del gran gurú del pseudosocialisme), hauran aconseguit alguna millora poc o gens destacable, però la vendran com a l’èxit del paper d’ERC en la negociació.
També ens vendran que ERC porta 10 anys demanant la reforma de l’Estatururut i que ara no s’hi pot oposar per petits detalls, ja que la reforma en sí s’ha endegat gràcies a ells (quina “grandíssima” previsió, fer d’aquesta reforma l’eix de la pròpia política…).
Cal no oblidar que el gran eix sobre el qual s’ha creat el Tripartit que ens (des)governa és la reforma de l’Estatut. Si ERC s’oposa a l’Estatururut és bastant evident que hauria d’abandonar el Govern i convocar eleccions. Això implicaria deixar que la sociovergència s'unís per governar el país. Però això ara no els interessa, per molt que els deixés com a única alternativa de govern...Perquè és el que deia, la cadira és la cadira…

D’aquí uns mesos ja rescataré aquest post (si es prediu el que hi dic). Sinó, no caldrà que em recordeu les meves males dots de vident…