dimarts, 17 de gener de 2006

Explosions

En una setmana marcada per les explosions i els problemes amb les fuites de gas, a menys de 50 metres del pis hi va haver dues fortes explosions de gas que van destrossar un bar, van fer desallotjar més de 30 veïns de l'edifici afectat que dormien i van fer un incendi que va afectar el pis de la primera planta. Tot això a la 1:30 de la nit. I no em vaig enterar de res. Ni jo ni la majoria de veïns de l'escala. Torno a repetir: de porta a porta dels edificis no hi ha més de 50 metres i ningú es va enterar de res. Ho trobo molt fort. Fins i tot, a les 7 del matí, en sortir per anar al gimnàs no vaig veure res d'extraordinari que em cridés l'atenció (ni bombers, ni policia, ni una gentada xafardejant...)
He estat buscant enllaços d'aquest fet pels principals diaris d'internet però no he trobat res de bo. Això sí, ahir va sortir a TV3 i a totes les cadenes de ràdio i mitjans de comunicació "on-line". Però ja està. S'ha acabat el morbo de veure 30 veïns amb bata i pijama pasturant per Secretari Coloma. I la família que encara no ha tornat a casa perquè se'ls ha cremat el pis és això: una sola família. No mereix l'atenció dels desallotjats i els morts de Santa Coloma de Gramenet, que són més. I encara menys atenció de la que es mereixen els veïns del Carmel que, cal recordar-ho, encara no han tornat a casa!
Tota aquesta immediatesa de les notícies que provoca que estiguem informats a l'instant de qualsevol cosa que passa arreu també és la causa de l'oblit gairebé instantani d'allò que succeeix. Talment com en una explosió: tots la sentim, però només durant un instant. Després hi ha l'oblit, cobert hàbilment per altres explosions.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, només faltaria això, que es segueixin fins la sacietat els temes. No podria ser home, tu series el primer en avorrir-te.

Tatxenko ha dit...

El "usuario anónimo", jo no valorava si és bo o dolent que es segueixin els temes. Només pretenia reflexionar sobre que tot és tan relatiu... I la gent del carrer acabem donant importància a allò del que se'ns informa reiteradament: el Barça, l'Estatut, crisi de la SEAT, per posar un exemple de temes que tenim avorridíssims. I deixem de banda altres coses que potser ens importen més i potser ens són més properes però no ens n'informen tant: per exemple, la Llei de dependències, l'envelliment de la població, l'augment de la immigració...

Anònim ha dit...

Hola Tatxenko! Em reincorporo a la feina (i per tant, també al món cibernètic) després de dos dies de baixa per malaltia que m'han permès atipar-me de tele fins a rebentar. Gràcies a això he pogut constatar que no només som els ciutadans normals i corrents qui ens veiem influïts per aquesta immediatesa informativa. Els polítics també cauen en aquestes modes. Exemple: ara els del PP ja no parlen de España (la rotura de), sinó de la nación (ja-sabeu-quina, i en contraposició a ja-sabeu-quina-altra, és clar).