dilluns, 9 de gener de 2006

Faula. Segona part (Com hem de negociar?)

Abans d’establir la negociació per canviar d’estatus cal que tinguem en compte una sèrie de factors molt importants.
En primer lloc, cal que una bona majoria de mi mateix estigui d’acord amb la proposta que faré als pares. Si jo no estic convençut del que vull, quan ho negociï amb els pares, em venceran fàcilment. Per exemple, si l’estómac no accepta que jo pugui saber quants diners guanyo al mes per després donar-ne una part als pares, quan la mare aparegui amb aquells macarrons tan saborosos començarà a rondinar i ells sabran que cediré en aquell punt, ja que el que vull és tenir la panxa plena.
En segon lloc, compto amb la promesa de la mare que em va dir, amb tota la família de testimoni que ella acceptaria la proposta de canvi d’estatus que li plantegés. Això ho va fer perquè estava convençuda que el punt de vista del meu estòmac, que és qui darrerament guia les meves decisions seria totalment assimilable per ella. És a dir, que seguiria vivint a casa, finançant la família i que no demanaria marxar de casa perquè ¿qui cuina millor que la mama?
En tercer lloc, ni la mare ni el pare poden acceptar sota cap concepte que m’emancipi totalment. Quan li ho plantejo a la mare, ella em somriu, em diu que puc tenir raó, però que la unitat familiar i l’economia familiar no ho soportarien, de manera que ella no ho podria acceptar. Ho diu amb un somriure a la boca, per por de que un dia em cansi dels pares, sobretot pel caràcter del pare (i d’alguns mals dies que té ella). Sovint, quan se’m dirigeix amb aquest somriure als llavis, crec que l’estimo de veritat, com aquell dia que va plantar cara al pare i el va obligar a deixar la màfia. Tot i això, estic convençut de que ella també trafica amb armes. I el pare?? Doncs si li plantejo al pare que em vull emancipar, m’amenaçarà en tancar-me a un reformatori, farà boicot als productes de la meva empresa i, si malgrat tot, segueixo amb la meva, diu que em matarà, que per això es va comprar un revòlver. El pare és perillós i no s’hi pot parlar, però ara és la mare qui té la paella pel mànec. Tan sols saber que la mare volia negociar una mica amb mi, li va fotre una bufetada i la va acusar de trencar la unitat familiar. Cal tenir en compte que la influència ppaternal és molt forta sobre la família, sobretot per la tradició franquista en què vivim.
Per això, caldrà que tot jo mantingui una postura unitària sobre la proposta i que recolzi la mare davant les amenaces i agressions del violent del pare. Ho aconseguiré?
(demà MÉS)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

I no t'oblidis del tiet militar, que diu que si et passes treurà els tancs al carrer! O això ja venia inclòs en el revòlver del pare? :)

Bon Any a tothom, que avui he tornat de vacances!

Tatxenko ha dit...

Bentornat palatreco, el tiet militar (germà del pare) sortirà en propers capítols, no pateixis home!!!

Anònim ha dit...

La influència "PPaternal"...? T'ha trait el subconscient Tatxenko?

Tatxenko ha dit...

hehehe... Sembla que el significat de la faula ha quedat al descobert...

Anònim ha dit...

Suposo que ara deus estar esperant que els animals protagonistes [1] desenvolupin un xic més els esdeveniments, per poder continuar escrivint.

Espero que vagis prenent bona nota de tot plegat i que, a més del tiet militar, també dediquis algunes ratlles al cunyat jutge que li agradaria aprendre a ballar sevillanes. xD



[1] En una faula els protagonistes són animals, no? En tot cas, el qualificatiu ja els hi escau...

Tatxenko ha dit...

Home, si en una faula els protagonistes són animals, qui t'ha dit que no m'he posat en la pell d'una família de gossos, per exemple? ;)