Primera observació
Ahir vaig assistir a la primera observació de les classes pràctiques del CAP. Molts pocs alumnes, desmotivats i un professor poc comunicatiu. Les ganes d'aprendre de la majoria dels que eren allà són similars a les ganes que tinc jo de ser Guardia Civil. I les ganes d'aguantar-los del professor són similars. I això que ja eren grandets (1r i 2n de batxillerat)... Em van venir ganes d'aixecar-me i començar a ensenyar coses interessants a aquella colla de desmanegats. La setmana que ve sembla que donaré la meva primera classe. No tinc nervis, només moltes ganes de fer-ho prou bé i que no se'm rifin com fan amb el professor titular. No sé si ell els ignora o és que realment viu a la Lluna i passa d'ells, però ell explicava i un dibuixava, uns altres es feien pessigolles, una pesava figues i quatre pringades prenien apunts. A l'hora de preguntar-los coses, només un (el que feia pessigolles a un altre i no havia prestat gens d'atenció) va ser capaç de respondre bé, mentre que les inútils (ho són) que prenien apunts i escoltaven (o ho simulaven) no havien entès res de res.
El resultat final és que d'una classe de deu (quina sort ser només 10!!!!), 4 ho intenten, 5 passen de tot i un s'avorreix perquè el nivell és patètic. No tinc consciència de que quan jo feia BUP les coses anessin així...
4 comentaris:
Si bé és cert que la cosa ha empitjorat, crec que tendim a idealitzar una mica els nostres vells temps. Sense esforçar-m'hi gaire, recordo classes de 3r de BUP i de COU on n'hi havia bastants que pesaven figues, es feien pessigolles (o es fotien hòsties, depenent dels ànims) i fins i tot me'n recordo d'un parell que un dia no se'ls hi va acudir res millor que posar-se a esnifar el pòsit de sucre que els hi havia quedat a la bossa de xutxes.
Ah, i el què passava quan venia un professor substitut jovenet val més que no t'ho expliqui per no desmoralitzar-te (prou que ho deus recordar, que segur que a tots els col·legis i instituts passava el mateix). Ànims per aquesta primera classe! Com a mínim, en el pitjor dels casos, hauràs recollit prou material per una setmana de bloc! :P
Jo, a BUP, era dels que estava emprenyant tot el dia a qui tenia aprop quan m'avorria. És a dir, a la majoria de classes excepte les de mates, física i química, on no enganxava res del que em deien. Sé que us costarà creure-ho (perquè tinc cara de bona persona, o això diuen), però era així. Recordo haver escrit centenars de pàgines amb xorrades juntament amb el del costat, haver lligat els dos cordons de les sabates (entre ells) del que seia davant meu, haver dormit sistemàticament totes les classes de 3 a 5 de la tarda, no parar de xerrar de tot amb els del voltant, etc.
Però jo, almenys dissimulava i ho feia quan entenia el que el profe explicava. I, a sobre, queia bé al professorat (en general). Ara entenc el perquè. Per això, em sembla que no les passaré massa putes amb els nanos... (igual la setmana que ve us dic que no em foto a professor ni borratxo...)
Molts ànims Tatxenko! això és com el teatre, un cop ets allà davant, has d'actuar i ho faràs bé!
Jo també penso que en els nostres temps també n'hi havia de tots colors, però potser érem una mica més innocents, o potser hauria de dir, jo era una mica més innocent...
Tots érem més innocents que els que hi ha ara. Fins i tot els més rebels de llavors ara no serien dels més problemàtics. Tothom ha pujat un nivell en "tonteria adolescent"...
Publica un comentari a l'entrada