Matí.

Després del "hardbreak" d'ahir, tornada a la rutina estressant de la ciutat. Camí de la feina, una dona d'uns cinquanta anys arrossegant els peus. No sembla coixera, sinó esgotament. A la mà dreta no hi falta la cigarreta. Bona salut. Sense cigarreta potser aconseguiria desplaçar-se com un ésser humà, però no. Aquest és el patetisme dels humans. Em recorda la companya de feina que necessita fer una aturada per pujar 20 graons (en 2 minuts!!!). El 99% dels bars que em trobo tenen el cartell de "en aquest espai es permet fumar". "Gran" llei, la del Gobierno. Els no-fumadors que ens molesta el fum haurem de renunciar al 99% dels bars o quedar desprotegits davant dels fums dels tabacodependents. Fins ara, almenys, podíem demanar si, per favor podrien apagar la cigarreta... Que no són treballadors els cambrers? Que no tenen el dret a treballar en un espai sense fums com la resta de ciutadans?

Més endavant passa un taxi amb un individu estrany, molt estrany que treu les dues mans per la finestreta posterior del taxi i les mou amunt i avall. No sé si demana que el taxi corri més, si vol que li toqui l'aire, si demana a la resta de cotxes que s'apartin, si em saluda o bé si està tocat del bolet. Opto per la darrera opció. Darrera del taxi, un cotxe dels Mossos. Escorten el boig del taxi o pasturen (patrullen) la ciutat? Arriben a un semàfor i tots dos cotxes s'aturen. Se sent un crit. Fins que no es posa el semàfor en verd no arrenquen. No entenc el misteri. El quiosquer Martí segueix fent la crònica dels diaris per ràdio Flaixbac (via telèfon mòbil) com cada matí a les 9 tocades. És un crack. Avui fot canya al cap del CGPJ, que demostra que tenir estudis no exhimeix a ningú de ser imbècil. Somric. La vida continua.