El procés del Segle

Més enllà de l'esperança i l'alegria barrejada de dubtes que m'ha provocat la notícia, miraré de fer una mica d'anàlisi del que pot passar a partir d'ara.

Tinc la intuició que aquest alto-el-foc d'ETA serà seriós. Crec que les condicions socials i polítiques actuals fan que seguir per la via violenta se'ls faci difícil fins i tot a ells.

En primer lloc perquè després de l'onze-s i l'onze-m la pressió policial a tots nivells va augmentar moltíssim i malgrat que és pràcticament impossible que per aquesta via s'acabi amb ells, els debilita moltíssim. A més, aquests dos atemptats dels que parlo, en especial el segon, van ser condemnats per TOTHOM, inclosa l'esquerra abertzale. Des del moment que condemnen un atemptat a casa del seu "pitjor enemic", perquè haurien de recolzar-ne d'altres que podrien tenir un efecte semblant?

En segon lloc, ETA està debilitada, pot atemptar i matar gent en qualsevol moment, però crec que, a la fi han vist que no s'arribarà a la independència d'Euskalherria seguint el seu camí de marginalitat política i social. Per ells és necessari que hi hagi una avantguarda del moviment independentista i socialista, però no cal que sigui una avantguarda violenta. Algú dins del moviment deu haver vist que a Espanya els fa més mal, o més, que hi hagi un partit democràtic independentista que obtingui un alt percentatge de vots que no pas un grup terrorista camí de l'autodestrucció. Vegent quins han estat els objectius mediàtics de la "caverna mediàtica" aquests darrers dos anys, sembla que està clar que a mig-llarg termini ETA aspira a seguir mantenint el protagonisme, però seguint la "via catalana", que si bé per ara dóna fruits escassos, a mig termini pot ser més fructífera. També hi ha l'opció de que la màfia en què s'ha convertit la banda només busqui guanyar temps per reorganitzar-se, però dubto que la branca política del moviment abertzale es torni deixar trepitjar com va passar amb el pacte de Lizarra. I ETA, sense l'entorn, no és res més que un "GRAPO" qualsevol.

En tercer lloc, l'expulsió dels neofranquistes del poder espanyol obre una nova via de diàleg perquè el PSOE va guanyar les eleccions espanyoles per casualitat i necessita algun altre cop d'efecte per repetir victòria en una societat cada cop més irrespetuosa envers la pluralitat de l'Estat que se suposa que representa el PSOE. Quin millor cop d'efecte que un procés de pau seriós? A més, el PSOE no viu, com l'altre gran partit espanyol, de treure rèdit del terrorisme, per tant estarà més predisposat a arribar a la pau. Aquí és on pot haver-hi un dels problemes pel procés: que les tesis ultraortodoxes del PP i de determinades associacions de víctimes quallin a Espanya i al PSOE i no s'avanci el suficient com per donar una sortida més o menys "acceptable" a ETA...

Ara bé, per tal que es tiri endavant el procés, calen dues coses: que ETA entregui les armes de forma similar a com ho fa l'IRA, es comprometi a no tornar a atemptar ni extorsionar, demani perdó als familiars de les víctimes i, a canvi, el Govern espanyol iniciï un procés d'acostament i reinserció dels presos etarres i permeti a Batasuna tornar a presentar-se a les eleccions.

Un cop fets aquests passos, no estaria malament que s'iniciés un procés polític on totes les parts arribessin a un compromís per tal que el poble basc pugui decidir què vol i tant els uns com els altres respectin el resultat. Malauradament, si aquest procés polític no desemboca en un procés democràtic d'autodeterminació (que no independència) o alguna cosa similar, no es resoldrà el problema de fons i en qualsevol moment podrà sorgir una escissió d'ETA o algun altre grup armat que pretengui rebentar la que considerarà "democràcia de fireta". Alguns d'això en diuen "tutela de ETA". Pot veure's així, però també es pot veure com un aprofundiment democràtic que és lògic que en ments acostumades a l'autoritarisme no caigui massa bé.

En definitiva, a llarg termini sóc optimista amb el procés de pau que s'inicia, però crec que costarà molt...