Finançament
A veure, per ser breu: els partits polítics del país tenen 4 formes legals per finançar-se, i que fan del finançament una de les assignatures pendents del sistema democràtic:
1- Donacions privades
2- % del sou dels càrrecs
3- Quotes militants
4- Subvencions públiques per nombre de vots, càrrecs institucionals, etc.
5- Pura corrupció
1- Donacions privades
2- % del sou dels càrrecs
3- Quotes militants
4- Subvencions públiques per nombre de vots, càrrecs institucionals, etc.
5- Pura corrupció
El punt 3 no dóna massa diners, a no ser que siguis un partit amb multitud de militants i que cada un d'ells pagui una barbaritat.
Pel que fa a les subvencions públiques, aquestes vénen donades pel nombre de càrrecs que es posseeixen, els escons i els vots obtinguts en les eleccions. Per tant, com més fort és un partit, més diners rep. I es crea una roda en què els més forts obtenen més diners, fet que dificulta el canvi.
Pel que fa al punt 1, alguns partits (PP, CiU i PSC) accepten en els seus estatuts rebre donacions privades (molt sovint anònimes) de particulars que no esperen res a canvi. Ehem. Qui és el burro que dóna 2.000 Euros al PP, CiU o PSC per amor a l’art? És bastant evident que, en molts casos, després aquests diners es converteixen en favors quan el partit en qüestió mana…
El punt 2 és una mica enrevessat. És lògic que els càrrecs que arriben a un determinat lloc de treball gràcies al partit, donin una part del sou al mateix. També és bastant lògic que cada partit, quan entra a l'Administració que sigui col·loqui gent de confiança en els càrrecs de funcionariat de lliure designació. El que no seria lògic és mantenir un funcionari amb simpaties per un altre partit en un càrrec de confiança. En aquest sentit, ERC van ser bastant amateurs mantenint durant dos anys una funcionària no propera al partit en un càrrec de confiança. Això és el que té ser un partit petit sense prou gent o mal organitzat internament... Després, queda fatal fer-la fora perquè no ha pagat al partit, quan aquesta dona MAI hauria d'haver ocupat el càrrec que ocupava si no tenia la confiança del partit... I, evidentment, si no és militant tampoc se li ha d'exigir MAI que pagui al partit. Per cert, que em sembla que hi ha altres càrrecs de confiança provinents de l'era CiU que segueixen als seus llocs...
Pel que fa al punt 1, alguns partits (PP, CiU i PSC) accepten en els seus estatuts rebre donacions privades (molt sovint anònimes) de particulars que no esperen res a canvi. Ehem. Qui és el burro que dóna 2.000 Euros al PP, CiU o PSC per amor a l’art? És bastant evident que, en molts casos, després aquests diners es converteixen en favors quan el partit en qüestió mana…
El punt 2 és una mica enrevessat. És lògic que els càrrecs que arriben a un determinat lloc de treball gràcies al partit, donin una part del sou al mateix. També és bastant lògic que cada partit, quan entra a l'Administració que sigui col·loqui gent de confiança en els càrrecs de funcionariat de lliure designació. El que no seria lògic és mantenir un funcionari amb simpaties per un altre partit en un càrrec de confiança. En aquest sentit, ERC van ser bastant amateurs mantenint durant dos anys una funcionària no propera al partit en un càrrec de confiança. Això és el que té ser un partit petit sense prou gent o mal organitzat internament... Després, queda fatal fer-la fora perquè no ha pagat al partit, quan aquesta dona MAI hauria d'haver ocupat el càrrec que ocupava si no tenia la confiança del partit... I, evidentment, si no és militant tampoc se li ha d'exigir MAI que pagui al partit. Per cert, que em sembla que hi ha altres càrrecs de confiança provinents de l'era CiU que segueixen als seus llocs...
Finalment, queda el tema de la corrupció i el famós 3% (o 10%) sobre el preu de les obres que s'adjudiquen, que ve essent una de les principals fonts de finançament dels partits, per molt que tots ho tapin perquè qui més qui menys en té les mans brutes.
5 comentaris:
Uuuuu....
No voldria ser malpensat pero aquest post fa olor a "copypaste" d'un altre bloc (amb traduccio al català, per supost)
eing???
Dimoni,
ultimament no agafes les indirectes ni els missatges profunds amb careta superficial.
Mira el bloc del que està a l'altre costat de l'Atlantic i sabras de que parlo.
Osti, al turtusi, és veritat que darrerament no n'enganxo ni una... Deu ser que se t'ha encomanat l'humor magrebí??? ;)
Ups, sí que l'egocrata parla de finançament també, però ell és molt més teòric... I no hi ha hagut plagi! Tan sols hem coincidit en algunes coses, després de molt de temps...
Per cert, el meu post és ridícul al costat dels seus, que recomano fortament a qualsevol que li interessi el tema (el tinc als enllaços de la dreta)
Són uns mafiosos. Cobren d'on volen i perquè volen i, a sobre, ens fan creure que sóm més cívics i democràtics quan els anem a votar coaccionats per unes regles que s'han montat ells. No anem bé, no hi anirem mai. Llàstima que l'anarquia també està jerarquitzada, que sinó ...
Publica un comentari a l'entrada