No parlo del tema del dia...

Ahir ETA va fer un comunicat dient que el dia 24 a mitjanit farien efectiu un alto-el-foc permanent. Ja en parlaré a partir del 25... Mentrestant, seguiré anant a contracorrent, avui amb un post sobre el panorama periodístic de Blanes.

A Blanes tenim un fotimer de revistes i revistetes mensuals, quinzenals i setmanals. Recordo que quan era petit tan sols teníem la històrica revista RECVLL que avui en dia està a punt de tancar per motius econòmics i una altra que ara no recordo si es deia “es Piteus”. Això de la crisi del RECVLL és una llàstima, ja que és la tercera revista més antiga de Catalunya. Els col·laboradors de la revista no cobren i cada exemplar s’ha de comprar. I a Blanes, això de comprar una revista, si no és la “Lecturas”, em sembla que no està massa de moda. I si a més, la revista és en català i té una orientació catalanista i cristiana, el públic objectiu es redueix molt en un poble on hi ha una ràtio de fracàs escolar de les més altes de Catalunya i un nivell de desintegració dels nouvinguts i dels vellvinguts que fa feredat. Realment crec que Blanes, a desgrat meu, pot ser el poble amb més garrulos i quillos per metre quadrat.
Malgrat tot, a Blanes es poden trobar les següents revistes gratuïtes de més o menys nivell: El Cel Obert, mensual amb un punt de vista catalanista i en català que no acaba de quallar massa, el Cafè & Llet que és bastant sensacionalista i s’edita en bilingüe tot i que als seus inicis hi predominava més el català; Proa de Blanes, que és la revista d’uns rebotats de CiU que volen crear un partit independent (de dretes) i es fa en bilingüe (més o menys 50% i 50%) i, malgrat estar escrita des de la mala llet s'ha de reconèixer que té bons col·laboradors, i la “joia de la corona”, l’Actual, revista mensual majoritàriament en castellà, que ja porta 10 anys i està en línia amb el nivell intelectual mitjà del poble, cosa que no vol dir que sigui menyspreable.
L’altre dia, fullejant aquesta darrera revista vaig trobar aquesta carta absolutament estrafalària. No és el primer ni l’últim article que va en aquesta línia “destroyer”, però aquest especialment em va rebotar i vaig escriure una rèplica. En la rèplica em dirigia a la persona que va escriure la carta, encara que crec que el director de la revista ha de ser més curós a l'hora de publicar determinats continguts... En tot cas, a veure si es publica el mes que ve la meva rèplica i es reprendrà el periple d’en Tatxenko escriptor de cartes al director…