Lletres
Estic fart del “luxemburgo-sevilla-tarragona-dinamarca-alemania-navarra-cáceres-roma-españa-dinamarca-españa-madrid-oviedo-navarra-punto-com”, que és la forma de “delletrejar” l’acabament del correu-e que tenim a la feina i que utilitzen les meves companyes per què no s’equivoquin els clients o proveïdors a l’hora d’enviar-nos informació (he desordenat les lletres per acabar de veure l’absurditat del tema). I és que hi ha gent garrula al món, i al món de l’empresa, també. I no els pots dir la paraula sense delletrejar perquè a l’escola sembla que no van aprendre a escriure. Per exemple si truques a una altra empresa i dius: "em dic Joan Puig"(no és el cas), després del "comorrr???" has de dir, com "Juan pero con o", resant perquè no posin la "o" en el lloc de la "a" i escriguin "Juon". I pel cognom, Puig és "pamplona-universidad-italia-granada". Sóc l'únic que ho troba absurd?
Aquesta és una de les petites coses que m’ha sobtat més del món de l’empresa i no m’hi he adaptat mai. Jo dic: núria-reus-david-tarragona-david-catalunya-europa-núria-andorra-mataró-oscar-sort-lisboa-europa-punt-com. O en funció de com m’enganxen faig variacions en cada lletra que he de delletrejar. Recordo que la “n” la puc substituir per “nadie”, "ninguno", la “t” per “tortosa”, “terremoto”, la “r” per “ramon”, “rosa”, la “e” per “estúpido”, “elemento”, “eminencia”, la "p" per "paquirri" i i així anar fent en funció del meu estat d’ànim i el nivell de sordera i/o imbecilitat de l'interlocutor. A vegades, però, és al revés, truca algú amb un cognom anglès i en comptes de pronunciar-lo en anglès o dir, com tal actor de cine o tal escriptor, o tal jugador de bàsquet diu: "whiski-hacer-italia-toledo-españa". Collons: digues "white, com blanc en anglès"...
Res, que és un petit detall, però demostra que funciono amb una altra lògica diferent de la que impera en el món absurd de l'empresa.
7 comentaris:
Jo malhauradament si que he de fer este joc d'associacio de lletres en països sino molta gent escriuria el meu nom com a Jordy (o pitjor, Johnny) Aroufat o Arroufad o ves a saber com
El gran jordi Llovet, professor meu a la universitat, ens deia que ll feia servir inicials que desconcertessin l'interlocutor telefònic: "A de anarquista, P de prostibulario, H de hipocondríaco, N de nihilista...
Al turtusi: en el teu cas està justificat, però en el meu... :(
Substitut: inconscientment això que deia en Jordi Llovet (a qui no conec) és el que faig jo. A partir d'ara ho faré més volgudament: A d'Abracadabra, O d'otorrinolaringologo... Com disfrutaré... ;)
A mi em passa sempre amb el meu segon cognom (Deulofeu): si l'interlocutor és castellanoparlant, abans de pronunciar-lo ja directament m'ofereixo a lletrejar-lo per acabar abans.
El que més m'agrada és quan l'altra persona es vol fer la xula i em contesta que no cal, que li digui el cognom. Ho faig, i amb un somriure d'orella a orella em delecto en els segons (pocs) que passen fins que claudiquen i em demanen sisplau que lletregi la paraula. :)
Com ens compliquem la vida, oi?
La N no és de Navarra, és de l'abecedari, d'allò que t'ensenyen al parvulari. I com ella, totes.
I a més després s'arma un lio de la muerte perquè la gent comença a complicar-se que si era només la N o també tot Navarra .... i vinga i fot-li....
M'ha encantat i m'he partit el cul de riure. Ets un crack
tempus fugit: un cop, amb el tarragona-reus-madrid-españa, etc. un més pringat que jo va i diu: sí que és llarg, no???
bakunin: merci! ara ja feia dies que ningú m'ho deia... (toma prepotent!) ;)
Publica un comentari a l'entrada