Syriana

Dilluns vaig anar a veure Syriana i vaig sortir amb el cap molt espès. Vaig estar concentrat cada segon del film per por de perdre'm el més mínim detall, ja que des de les primeres escenes quedava clar que si no estava atent no m'enteraria de res. És igual, no va servir de res: vaig sortir del Verdi amb la sensació que havia entès coses, moltes, però totes elles inconnexes entre sí. Al mateix temps, però, m'havia quedat claríssim de què anava la pel·lícula i quin era el missatge que mostrava. El problema, per tant, és que tot és massa laberíntic. És una pel·lícula que es mou al voltant del mercat del petroli, la corrupció que hi ha al darrera i esquitxa a les grans multinacionals i als governs de tots els països amb interessos a la zona, començant pels EEUU i la CIA. També toca el nou terrorisme de caire islamista amb una mirada molt interessant i les lluites de poder per arribar a governar els califats que hi ha al Pròxim Orient. I fins i tot, per no deixar cap tema fora, toca la por que hi ha al món occidental pel paper que la Xina pot jugar en el panorama internacional a curt termini.

La "gràcia" i "problema" de la pel·li és que té massa personatges, cap dels quals és "aigua clara" i no s'aprofundeix en la personalitat i les actituds de cada un d'ells, es passa molt per sobre de tot el que succeeix, deixant a la ment de l'espectador la feina d'interpretar el que veu. També hi ha massa organismes: CIA, Empresa Connex, Empresa Killen, bufet d'advocats, Tribunal de Defensa de la Competència (o del joc brut), l'analista del mercat petrolífer, etc. I dins de cada organisme hi ha massa rangs i tothom "s'apunyala" entre sí. Molt caòtic tot, però, sorprenentment, em vaig quedar enganxat a tot el que veia per la seva familiaritat i pel canvi d'escenaris (Suïssa, EEUU, Iran, Orient Mitjà, Marbella, etc.) que dóna una sensació de ritme trepidant que no cansa. I els actors i els plans de les càmeres també són molt adients.

No sé quin és el secret d'aquesta pel·lícula (que té l'Oscar a millor actor secundari per l'actuació d'en George Clooney), però tinc unes ganes boges de, un cop l'hagi paït, tornar-la a veure per seguir lligant caps i entenent passatges metafòrics que no vaig pillar, com les aparicions del pare borratxo de l'advocat negre, o la trobada fugaç d'en Clooney amb el seu fill en un bar. Potser amb aquestes dobles visites a la sala de cinema és com pretenen aconseguir una bona recaptació, però em sembla que la segona vegada la veuré via "mula"...

Si algú no l'ha vist, la recomano totalment si es té interés en conèixer què es cou en el mercat del petroli, que és el que mou el món... I els que l'heu vista, digueu-me si vau sortir de la sala amb la sensació d'haver vist una pel·li "rodona"...